La nostra impaciència de catalans (1923)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’editorial que va sortir avui fa un segle a La Publicitat (22-VII-1923), diari dirigit llavors per Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888-Mèxic, 1961), polític, professor universitari de llatí medieval, membre de l’IEC, governador del Banc d’Espanya en temps de guerra. Era dirigent d’Acció Catalana, partit que aquell estiu va pactar una “triple aliança” amb els nacionalistes bascos i gallecs.

Som impacients davant la feina catalanesca. Sentim pressa per necessàries transformacions que la renacionalització catalana imposa en la vida pública i en la vida privada dels catalans. Però no sentim avui cap

impaciència per l'instant final de la lluita nacionalista. La generació d'avui no podria ésser acusada per les generacions futures si no realitzés el miracle de la victòria total de Catalunya. Miracles morals hi ha certament

en la història dels pobles. Però els miracles no són obligatoris, no són exigibles. És per la feina quotidiana, persistent, que sentim nosaltres impaciència. Podem realitzar els catalans, ara mateix, un conjunt de coses

per a les quals no necessitem la plena possessió de la plena llibertat política. Per què, doncs, hem d'esperar aquesta possessió per realitzar-les? Una petita victòria de cada dia, no solament acosta l'hora de la victòria

final, sinó que alleugereix per endavant la tasca feixuga que haurà d'emprendre la Catalunya lliure l'endemà de la seva llibertat. Un poble que recobra la llibertat perduda segles ha, que torna a ésser director de la pròpia vida, es troba amb una sèrie de problemes interns i externs que fan delicada i de vegades greu la situació de l'Estat nou. És obra de patriotisme el deixar fetes per endavant totes aquelles coses que no exigeixen la possessió de tots

els instruments polítics. ¿Qui ens priva avui d'enllestir, per exemple, l'aspecte lingüístic del nostre problema nacional en totes aquelles branques en les quals som lliures per usar i ostentar el nostre idioma matern? No vulguem tenir la comoditat excessiva de transmetre als catalans de demà aquells problemes que podem resoldre nosaltres des d'ara. No confiem massa en la virtut màgica de la llibertat política. Hi ha pobles que tenint plena o quasi plena llibertat política han deixat decaure llurs característiques nacionals. En un llarg període del decaïment històric de

Catalunya havem vist aquest fenomen. La llibertat política és necessària per a la completa afirmació de la nacionalitat. Però tota sola no arriba a assegurar-la. [...] La feina feta no té destorb, i els catalans tenim encara

molta feina per fer. Les batalles lingüístiques són les més adequades a les circumstàncies actuals. A més d'aconseguir avenços graduals en la reconquesta dels drets de la llengua, posen a les nostres mans aquesta

magnífica bandera sonora que és el senyal millor i més poderós per arrenglerar en l'exèrcit patriota les multituds catalanes. Siguem impacients d'aquestes victòries parcials, que fan més segura la futura victòria decisiva i

que posen els carreus fonamentals del gran edifici de la pàtria lliure. En els trontolls primers de les pàtries ressuscitades hi ha sovint un perill d'enfonsament. Però quan a sota existeix la força d'una anterior reconquesta

lingüística, l'edifici nou resisteix els sotracs i les ventades de fora i de dins.