Llegim a l'ARA que investigadors de la Universitat d’Edimburg (que no és pas la Universitat No-T’hi-Fixis) "han descobert en un estudi que un bacteri anomenat Escherichia coli pot convertir una molècula d’una ampolla de plàstic en paracetamol". Les conclusions es publiquen a la revista Nature Chemistry.
Si penso, ara, que tots els residus plàstics del planeta es convertiran en aquest famós medicament, em ve mal de cap. I si em ve mal de cap, el que faré, esclar, és empassar-me una antiga bossa del Bonpreu en forma de càpsula de paracetamol. Però si penso això, que em prendré una antiga bossa del Bonpreu en forma de càpsula de paracetamol, em ve més mal de cap, i potser m’hauré d’empassar un antic tàper en forma de càpsula i veure si pensar això també em fa venir més mal de cap.
Hi ha tantes tones de plàstic que hi haurà moltes tones de paracetamol. Haurem de fer magatzems per desar-ne les tones i tones (en capses de plàstic, que un cop fetes servir convertirem en més paracetamol en noves capses de plàstic). Per donar sortida al paracetamol, el que farem serà que els metges ens en receptin molt i molt, tothom a prendre paracetamol per al mal de cap. La humanitat fent guerres, matant-se, bombardejant-se, estimant-se, escrivint i llegint, menjant i bevent, escrivint aquest article amb una píndola de paracetamol al costat, per si de cas. Hi haurà pobresa menstrual però mai pobresa antipirètica.
I així viurem feliços i analgèsics, fins que un altre científic, d’una altra universitat, descobreixi que un bacteri transforma els residus de roba en ibuprofèn. I amb gran alegria per part nostra pensarem que finalment els podem combinar, ara l’un ara l’altre, cada quatre hores, eternament.
