Notícies d’Alí Bei a Barcelona (1772)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe la crònica d’un corresponsal anònim enviada des de Constantinoble avui fa 249 anys al setmanari Gazeta de Barcelona i publicada dos mesos després (26-V-1772). Alí Bei al-Kabir havia reeixit el 1768 a independitzar Egipte de l’Imperi Otomà. Va ser assassinat al Caire el 1773. Les gestes d’aquell Alí Bei fascinaven els catalans que tenien accés a la premsa. Trenta anys després va arribar al Caire un agent secret de la monarquia espanyola: Domènec Badia (Barcelona, 1767 - Damasc, 1822), un il·lustrat amb molts talents (idiomes, ciències, dibuix...). Caracteritzat de musulmà, va manllevar el prenom i la identitat d’Alí Bei al-Abbassí, fill d’Othman Bei, príncep dels abbàssides, per complir la seva missió. Va reportar els seus viatges en un llibre aparegut primerament en francès. L’última edició catalana, amb un estudi del professor Francesc Espinet, és del 2004 (Llibres de l’Índex). En aquesta secció han sortit fragments de les cròniques de viatge de Domènec Badia Alí Bei en anteriors edicions del diari (4-I-2013 / 9-II-2013 / 1-IX-2018).
Sabemos en Constantinopla que la Escuadra Rusa permanece aun en Paros [illa de la Cíclades], y que las enfermedades han aniquilado parte de sus tripulaciones, de suerte que los Corsarios de aquella Nación ya no se dejan ver en el Archipiélago. La Caravana de la Meca se ha puesto en marcha, a cargo del Bajá [virrei] de Damasco, que acostumbra mandarla. Osman, nombrado por laPuerta [Govern de l’Imperi Otomà] Bajá y Serasquier [general] del Cairo, ha despachado orden a diferentes Gobernadores de que vayan a unírsele con sus Tropas para acompañarle a Egipto, donde tiene orden de establecerse por fuerza en caso de hallar oposición. Entretanto se sabe que Ali Bey, después de haber echado del Cairo a su yerno Mehemet Bey Aboudaab, había nombrado cinco nuevos Beyes [governants territorials], cuya elección fue aprobada por el Pueblo. Se añade que parecía haberse entibiado en sus proyectos de conquistas en Siria, y que pensaba reconciliarse con la Puerta, igualmente que el Jeque Daker, su aliado, quien continuaba en ocupar a Seyda [Sidó]; pero que el Bajá de Trípoli, precisado a salir de esta última Ciudad, a causa de sus vejaciones, no había podido aun volver a ella. […]
