Un nou Estat: la Finlàndia lliure
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa guerra ha produït el primer gran resultat definitiu d’alliberament i de justícia. La Finlàndia és lliure. L’Europa compta amb un nou Estat. Ha acabat la brava lluita nacional sostinguda pels filandesos amb la més bella i completa victòria. [...] D’ençà de la Revolució Russa de març ja es veia venir la independència de Finlàndia. Per sort, la proclamació del nou Estat s’ha fet sense trasbalsos, sense violències i sense vessament de sang. Avui veiem l’espectacle conhortador de les potències neutrals i de les dels dos bàndols bel·ligerants reconeixent alhora la novella República de Finlàndia. Els tres reialmes escandinaus -Suècia, Noruega i Dinamarca-, amb els quals està agermanada la Finlàndia per la seva cultura i la seva història, han estat els primers en reconèixer-la. Tot seguit l’ha reconeguda la França, el gest de la qual els filandesos, gent lleial i agraïda, no oblidaran mai més. Ha vingut, al cap de poques hores, el reconeixement de la novella República per part d’Alemanya. L’Estat de Finlàndia apareix, doncs, com a completament viable i sòlid en el terreny internacional. [...] La Finlàndia constitueix, ètnicament, una nacionalitat composta. Dels 3 milions d’habitants que, segons el darrer cens rus, forma la seva població, 2 milions 600.000 són de raça finesa, d’origen mongòlic, i 400.000 són de raça sueca. A aquests darrers se’ls anomena sueco-finlandesos. Són els descendents dels suecs establerts a Finlàndia, especialment a les ciutats del litoral bàltic, durant el temps de la dominació sueca. [...] A la primera meitat del passat segle, va començar el moviment nacionalista finès. Aquest no es va dirigir conta la influència russa, aleshores inexistent malgrat de la unió política, sinó contra la influència sueca o, millor dit, dels sueco-finlandesos, els quals, tot i sent minoria, governen el país, i li imposaven la cultura sueca i la llengua sueca, que era l’única oficial. La lluita per la cooficialitat i per la igualtat política dels finesos, va acabar amb el triomf dels patriotes. [...] A la Finlàndia, tota blanca de la neu i del glaç dels seus llacs, hi ha avui la joia immensa del ple alliberament nacional. Aquests dies l’himne de Runeberg deu omplir l’aire de la Finlàndia lliure: “Oh pàtria dels mil llacs, / terra del coratge i de la virtut...” Salut a la novella República! Salut a l’admirable petita nació alliberada!
