El nou calendari escolar i la conciliació
En moltes famílies catalanes, els progenitors tenen la sort de tenir una feina remunerada. Si tenen infants a càrrec, això sovint implica la cerca d’estratègies que facin compatible la vida personal amb la laboral. Les estratègies de conciliació arriben al punt àlgid de creativitat durant els tres mesos de vacances d’estiu. Per tenir cura dels infants es busquen arranjaments de caràcter formal, com els casals d’estiu i les activitats extraescolars, però també predominen els informals, com els avis, els amics o els veïns. Aquesta combinació d’estratègies més o menys originals fa possible als progenitors poder seguir treballant mentre els petits gaudeixen d’una part important de l’estiu.
La reforma del calendari escolar amb què ens ha sorprès el govern català i que consisteix, entre altres iniciatives, en reduir en una setmana les vacances d’estiu, podria semblar, doncs, que va en la direcció de facilitar la conciliació. A més a més, com ha anunciat l’executiu, una setmana menys de vacances podria contenir l’augment en les desigualtats d’aprenentatge que es pot originar durant períodes prolongats d’absència escolar (aquí i aquí trobareu alguns exemples recents sobre l’impacte del tancament de les escoles durant la pandèmia).
Però la reforma no es limita a reduir les vacances d’estiu en una setmana, sinó que també incorpora la jornada intensiva durant tot el mes de setembre, allarga un dia les vacances de Nadal i afegeix un dia de lliure disposició al calendari. A més a més, el govern també ha anunciat que durant el mes de setembre els infants es podran quedar a l’escola fins a les 4.30 de la tarda sense cap cost. Tot i que no ha donat detalls sobre com es gestionarà i quin serà el contingut de l’hora de tarda “gratuïta”.
Si la qualitat i la quantitat de l’oferta d’activitats “gratuïtes” de tarda durant el mes de setembre no queda garantida, el nou calendari escolar facilitarà la conciliació durant una setmana entre les 9 h i les 13 h, i la dificultarà durant tres setmanes entre les 15 h i les 16.30 h. Això obligarà els progenitors amb horaris no flexibles a desplaçar els arranjaments formals i informals per tenir cura dels infants de la segona setmana de setembre a totes les tardes del mes. Per la seva banda, els progenitors amb horaris flexibles modificaran les seves pràctiques laborals per poder lidiar amb el nou calendari. Tot i això, malgrat que la pandèmia ha posat de manifest que la flexibilitat horària i el teletreball poden arribar a tenir un efecte positiu sobre la conciliació i també sobre la productivitat laboral, aquestes noves maneres d’organitzar la vida laboral no estan prou regulades (aquí en trobareu algun exemple).
Perquè la reforma del calendari escolar tingui un efecte real sobre la conciliació, cal que vagi acompanyada de canvis importants en el mercat de treball. Per exemple, caldria dotar de més discrecionalitat els treballadors a l'hora de fixar l’horari laboral, com a mínim durant els mesos de vacances escolars. També seria recomanable eliminar la jornada partida, amb llargues pauses al migdia, que allarga innecessàriament els horaris laborals a canvi de perpetuar un hàbits de vida fàcilment modificables. I seria desitjable la incorporació de permisos laborals per tenir cura dels infants quan no hi hagi altres alternatives disponibles.
A més, per evitar que la conciliació segueixi sent majoritàriament un problema de dones, calen polítiques que fomentin de manera efectiva la corresponsabilitat en les cures. L’experiència ens diu que són en gran mesura les dones les que sol·liciten permisos per conciliar, amb importants costos per al seu desenvolupament professional (aquí i aquí en trobareu bons exemples). La imposició de quotes de gènere sobre l’opció de gaudir d’aquestes mesures de conciliació, de manera similar al que s’ha fet amb el permís per naixement d’un fill, podria fomentar una participació més activa en les cures dels infants per part dels homes.
I és que malauradament els patrons de gènere continuen governant les decisions d’especialització de les famílies dins i fora de la llar. Durant els confinaments parcials de les escoles per la detecció d’algun cas positiu de covid-19, tal com mostren les dades del projecte Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones, finançat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, han estat majoritàriament les mares, en un 49% dels casos, les que s’han quedat a càrrec dels infants. Els pares (homes) se n’han fet càrrec en un 27% dels casos, els avis i les àvies en un 13%, i en un 11% de les situacions s’han buscat altres tipus d’arranjaments com cangurs, amics o veïns.
Dit això, penso que la reforma del calendari escolar anunciada pel govern va en la bona direcció: escurçar les vacances d’estiu podria facilitar la conciliació i reduir les desigualtats d’aprenentatge. Tot i això, per prevenir que la reforma tingui efectes no desitjats en altres àmbits, com la desigualtat de gènere o entre centres educatius de diferent titularitat, cal garantir la qualitat de l’hora “gratuïta” de les tardes del setembre, i acompanyar-la de reformes en el mercat de treball que promoguin pràctiques laborals més flexibles entre les treballadores i, sobretot, els treballadors.
