Nova llei contra noves formes de protesta

MadridEl govern espanyol ha enviat al Congrés de Diputats el projecte de llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. Els que s’hi oposen l’anomenen llei mordassa. En política, les paraules creen marcs mentals des dels quals s’analitza la realitat. Però es miri pel costat que es miri, la normativa que durant set mesos ha estat perfilant el ministre Jorge Fernández Díaz és un intent de posar al dia la legislació per fer front a les noves formes de protesta que han emergit amb força els últims anys. Tot fa pensar que s’acosta una nova tempesta a la cambra baixa que, com passa sovint quan qui governa té majoria absoluta, pot acabar al Tribunal Constitucional.

El text que ahir va avalar el consell de ministres és menys dur que l’avantprojecte que Interior va posar sobre la taula el novembre passat. Aquell ja va aixecar força polseguera i Mariano Rajoy va optar per passar-lo abans pel sedàs de diversos òrgans consultius i escoltar les organitzacions socials. Alguns aspectes s’han polit, d’altres suposen un salt endavant -com la prohibició d’identificacions per perfil ètnic-, però el gruix de la normativa es manté. Amb retocs.

Límits a les identificacions

Aquest projecte, que substituirà l’anomenada llei Corcuera, del 1992, és “profundament garantista i té ple encaix constitucional”, segons va dir Fernández Díaz. La seva explicació, després de la reunió de l’executiu espanyol, va pivotar sobre la delicada línia que separa el dret a la seguretat del de la llibertat.

En aquests marges, sempre estrets i controvertits, va situar la decisió de poder retenir una persona, durant un màxim de sis hores, a les dependències policials per poder-la identificar. La justificació del ministeri és que calia regular la situació de persones que no estan ni detingudes ni en llibertat. No obstant això, va assegurar que és un supòsit “excepcional” que s’aplicaria només quan no fos possible fer-ho amb mitjans físics o telemàtics al lloc dels fets. A petició de les entitats socials amb qui s’ha reunit el ministre, s’haurà d’expedir sempre un volant que acrediti el temps que s’ha estat a comissaria. Hi haurà també un registre que, cada mes, s’haurà de fer arribar al ministeri fiscal.

La pressió d’aquestes organitzacions també ha fet regular detalladament com han de ser les exploracions físiques dels detinguts, sempre practicades per persones del mateix sexe, garantint el dret a la intimitat i sota el principi de mínima ingerència. Pel que fa a les identificacions, per primera vegada una norma amb categoria de llei rebutja que es pugui demanar la documentació de manera indiscriminada o en funció d’uns estereotips racials. Amnistia Internacional i Oxfam Intermón, entre d’altres, han fet sentir la seva veu en el procés de tramitació del text.

Tot plegat és d’especial interès si es té en compte l’augment de manifestacions a causa de la gestió de la crisi econòmica que s’ha fet a l’Estat. Mentre el govern espanyol subratlla que la nova legislació no té com a objectiu “reprimir” res sinó “protegir” aquest dret ciutadà fonamental, els partits i moviments d’esquerra es temen tot el contrari. El PSOE està convençut que és un projecte “molt de dretes, que retalla llibertats públiques”. Més de 70 col·lectius ja van convocar ahir al vespre, a través de les xarxes, una convocatòria al centre de Madrid sota el lema “Avui ens posen la mordassa”.

Conscient que els límits a les concentracions de protesta són un dels elements que estan sota el focus, Fernández Díaz assegura que no hi ha hagut canvis substancials. Però n’hi ha. Ell va destacar els positius, com per exemple que la dissolució sigui l’últim recurs que es prengui. Ara bé, al torn de preguntes va deixar clar que hi ha un enduriment. Segons va dir, amb aquesta nova llei a la mà, les 19 persones absoltes per l’Audiència Nacional per haver participat en el setge al Parlament de Catalunya haurien rebut, com a mínim, una sanció administrativa. Finalment queden en infracció greu (penada amb entre 601 i 30.000 euros) les manifestacions davant del Congrés, el Senat o les cambres autonòmiques només si hi ha una “pertorbació greu de la seguretat ciutadana”.

En el capítol d’accions qualificades de molt greus (de 30.001 a 600.000 euros), s’hi inclouen les que no siguin comunicades o les que directament siguin prohibides en instal·lacions que presten serveis bàsics, incloent-hi “sobrevolar” el recinte. Això pot afectar, per exemple, protestes de grups ecologistes. Escalar sense autorització edificis i monuments tindrà un càstig lleu (multa de 100 a 600 euros). Interior diu que si no hi ha agreujants sempre s’optarà per la xifra més baixa.

Les noves formes de protesta, que s’han acabat fent habituals en el paisatge urbà, també queden recollides en el document. Seran considerats greus “els actes d’obstrucció que pretenguin impedir” la feina d’un representant públic que faci efectiva una resolució judicial o administrativa. Sense citar-la explícitament, la resistència social als desnonaments pot acabar ubicada en aquest sac. Igualment, la desobediència, la resistència a l’autoritat i la negativa a dissoldre concentracions queden englobades en aquesta categoria d’infraccions. El ministeri de l’Interior ha optat per situar també en el grup d’accions greus l’ús no autoritzat d’imatges o dades personals i professionals de membres dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat que puguin posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents.

Frenar els punters làser

La posada al dia de la normativa serveix per penalitzar instruments que temps enrere no existien. Un dels més significatius són els punters làser quan s’utilitzen per distreure l’atenció de pilots. L’Agència Estatal de Seguretat Aèria va comptabilitzar l’any passat 634 maniobres d’aquest tipus, enfront de les 120 que s’havien detectat el 2010. Un creixement molt accelerat, que pot posar en perill la seguretat de moltes persones i que per això l’executiu espanyol vol frenar en sec catalogant aquests actes com a molt greus. El ministre va reiterar, diverses vegades, que totes aquestes modificacions no entraran en contradicció amb la reforma del Codi Penal que s’està tramitant.

La Generalitat va valorar ahir a la tarda que Fernández Díaz hagi fet “importants millores” al primer document. En els últims set mesos hi han pogut dir la seva el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Consell d’Estat i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, entre d’altres. Tots han anat matisant un plantejament inicial que va topar amb fortes resistències. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va anunciar que tot i els canvis CiU hi presentarà esmenes durant el tràmit parlamentari perquè encara vulnera competències autonòmiques i no aposta prou per la reeducació i la prevenció. Però va admetre que el govern espanyol havia fet correccions en la línia del punt de vista defensat des de Catalunya.

Amnistia Internacional i Oxfam Intermón van valorar els avenços però van reiterar la “preocupació” per una llei que consideren que no està justificada. El pas per les Corts espanyoles evidenciarà, probablement, el grau d’oposició a les institucions i de malestar al carrer.

La norma prohibeix les identificacions per perfil ètnic

És una vella reclamació de les organitzacions que treballen en defensa dels drets humans, finalment recollida en el projecte de llei de protecció de la seguretat ciutadana: el govern espanyol ha inclòs en la llei Fernández Díaz la prohibició de les identificacions per perfil ètnic. Els agents no podran utilitzar l’argument dels estereotips racials -com el color de la pell- per fer comprovacions d’identitat, registres o escorcolls al carrer. “Per primera vegada una norma amb rang de llei prohibeix que es facin identificacions indiscriminades o per perfils ètnics”, va puntualitzar ahir el ministre de l’Interior. Fernández Díaz va recordar que aquesta pràctica discriminatòria havia generat queixes reiterades d’entitats socials. L’ARA va publicar el 3 de maig la primera acció legal iniciada a l’Estat en les últimes dues dècades per identificació per perfil ètnic. Un noi d’origen pakistanès de 21 anys, veí de Santa Coloma de Gramenet, va iniciar a l’abril un procés de denúncia per via administrativa, així com un procediment penal, amb una denúncia per detenció i agressió dels policies.