24/11: Guanyar als despatxos

EN EL MÓN DE L’ESPORT està molt mal vist que vulguis guanyar als despatxos el que vas perdre als terrenys de joc. De vegades passa, i fins i tot hi ha excuses legals per fer-ho, però queda el regust d’estar fent una cosa antipàtica, que repugna a la filosofia central de l’esport. En política passa el mateix. El terreny de joc on es guanya o es perd són les urnes. I fa lleig modificar als despatxos el que els ciutadans han triat a les urnes. S’ha dit que el conflicte català s’aprofundeix quan passa precisament això: quan el Constitucional tomba un Estatut que havia estat aprovat en referèndum pels ciutadans, quan el despatx mana més que els vots. Ara podria tornar a passar, si persones que s’han triat en unes eleccions -que ja eren discutibles, per la parcialitat del camp i de l’arbitratge- no poden arribar a exercir els càrrecs per als quals han estat elegits per culpa de decisions preses en despatxos polítics o judicials (de vegades no és fàcil distingir-los). Si les persones que van ser escollides dijous no poden ser presents en la sessió constitutiva del Parlament i en la d’investidura, hi haurà aquesta sensació d’estar traint una cosa essencial de la vida democràtica. De molt mal explicar, per excuses que s’hi posin.