Una onada de maldat està arrasant el meu món

Fa deu anys ens preparàvem per celebrar el bar mitsvà del nostre fill, el Hersh. La part de la Torà que li va tocar era la mateixa que llegiran els jueus de tot el món aquests pròxims dies: la història de Noè i de com Déu va destruir gran part del món amb un diluvi espantós.

Però al Hersh el que li interessava no era la destrucció sinó la manera d’aprofitar l’aigua per salvar el món. Així doncs, va fer mans i mànigues per recaptar diners per a una organització que excava pous a l’Àfrica amb l’objectiu de trobar aigua neta capaç de salvar vides.

Aquest és el Hersh, el nostre fill gran i l’únic noi de la família: amable i bondadós, i sempre buscant solucions creatives per millorar les coses i relacionar-se amb altres éssers humans.

I aquest és el noi que els terroristes de Hamàs han capturat amb altres innocents, entre els quals hi ha nens, dones i gent gran.

El Hersh havia passat la nit amb el seu millor amic en un festival de música a l’aire lliure prop de la frontera d’Israel amb Gaza quan els terroristes de Hamàs van començar a metrallar la multitud, majoritàriament gent jove. Es calcula que 260 persones van morir en aquest atac. Més tard vam descobrir que el Hersh i els seus amics van aconseguir fugir amb cotxe, però el vehicle va rebre l’impacte dels coets. Es van veure obligats a aturar-se i posar-se a cobert en un refugi antiaeri al costat de la carretera. Aleshores, però, els terroristes van atacar el refugi i al Hersh li van arrencar l’avantbraç amb foc de metralladora o una granada o amb totes dues coses.

Segons els testimonis, els terroristes armats de Hamàs van obligar el Hersh –un ciutadà nord-americà de 23 anys– a pujar a una camioneta i se’l van endur cap a la frontera de Gaza. La policia ens ha dit que l’última localització coneguda del seu mòbil va ser a la frontera de Gaza dissabte a la tarda.

No sé si és viu o mort ni si el tornaré a veure mai més.

L’únic que sé és que aquest destí no se’l mereixen ni el Hersh ni cap dels captius, entre els quals hi ha altres nord-americans. M’han trencat el cor, però el devessall de missatges de suport que m’arriben de prop i de lluny fan que sigui alhora una experiència reconfortant.

Aquest matí he plorat al rebre els missatges dels seus amics de Bremen, la ciutat del Werder Bremen, un equip de futbol que manté una relació amistosa amb el Hapoel Jerusalem, del qual el meu fill és fervent seguidor. S’ha fet amic d’aquests aficionats alemanys al llarg dels anys, després que visitessin Jerusalem per veure un partit del seu equip. Junts van pintar un mural en favor de la pau en col·laboració amb veïns àrabs i jueus a prop de casa nostra a Jerusalem, on vivim des que el Hersh tenia 7 anys. Fa només cinc setmanes el meu fill va passar uns quants dies a Alemanya amb aquests amics.

El suport d’aquests amics alemanys té unes connotacions especials per a mi perquè el Hersh es diu com el meu avi Harold i el meu besoncle Hershel, que va morir a l’Holocaust. M’ha agradat molt recordar, a través d’aquestes amistats, que, sobretot per als joves alemanys i per als jueus, el món en què han viscut ha reconegut el terror patit pel meu besoncle i s’ha esforçat per deixar-lo enrere.

Mai m’hauria imaginat que el meu fill viuria una experiència com la del Hershel.

Però aquest és el nou món en què ens ha tocat viure al Hersh i tots nosaltres. Els atacs de Hamàs han sigut els més despietats patits pels jueus des de l’Holocaust.

Vull que les coses tornin a ser com eren abans de dissabte al matí. Abans de veure els missatges del Hersh en què m’avisava que estava en greu perill: “T’estimo” i “Em sap greu”. Abans que Hamàs llancés els atacs que han segat més de 1.200 vides innocents a Israel i han permès la captura d’uns 150 ostatges innocents a Gaza sense escapatòria previsible. Abans que el telèfon del meu fill es convertís en una caixa negra que no respon mai.

Però aquí és on som, atrapats en aquest present esgarrifós. El temps avança amb el seu lent tic-tac i ja fa una setmana que aquests ostatges estan en captivitat. Si encara és viu, quant de temps més pot sobreviure? Les seves ferides són greus. Espero que en algun lloc hi hagi algú que sigui amable amb ell, que el cuidi, que estigui per ell.

El Hersh és tot el meu món, i aquesta maldat és l’onada que l’està arrasant. La veritat és no que tinc ni idea si hi ha res capaç de salvar-lo. Si algú ho sap, que m’ho digui, sisplau. Com ens van ensenyar els nostres savis, salvar una vida és salvar un món. Sisplau, ajudeu-me a salvar el meu fill; salvareu el meu món. Tothom a Gaza té una mare o l’ha tinguda en un moment o altre.

Així doncs, vet aquí el que com a mare diria a les altres mares: “Si veieu el Hersh, ajudeu-lo, sisplau. Hi penso molt, en això. Estic totalment convençuda que jo ajudaria el vostre fill si estigués ferit i el tingués davant meu, a prop meu”.

Copyright The New York Times