Oposició dins el Partit Comunista: Trotski (1925)

De la crònica d’enviat especial de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) per La Publicitat (4-X-1925). S’escau el centenari del cicle periodístic de Pla sobre Rússia. Va contribuir a potenciar-lo com a reporter. Aquesta peça sobre Lev Trotski (Bereslavka, 1879-Coyoacán, 1940) està datada a Leningrad el setembre de fa un segle. Com diu Xavier Pla a Un cor furtiu, Andreu Nin (el Vendrell, 1892-Madrid?, 1937), amb despatx a l’Internacional Sindical Roja de Moscou, va fer de cicerone i traductor de Pla. Els dos periodistes es van conèixer a l’agència Fabra. Nin, detingut a la Rambla, va desaparèixer per sempre el juliol del 1937. Trotski va ser assassinat a Mèxic l’agost de 1940 per un agent estalinista, el català Ramon Mercader.

Amb aquest article, que és el que fa quaranta de la sèrie, penso donar per acabada la missió que la direcció de La Publicitat em donà en enviar-me a Rússia a fer una enquesta. […] Per acabar, doncs, un mot sobre Lev Trotski. És la figura, mort Lenin, més popular, més considerable de la Revolució. Actualment, després d'una temporada d'ostracisme passat al Caucas, és el president de la Comissió de concessions a l'estranger. Tothom descompta que el seu pas per aquesta funció importantíssima serà triomfal, perquè el seu talent és proteic i la seva activitat intensa. Tindrà davant d'aquesta comissió els èxits que tingué abans al Comissariat d'Afers Estrangers, al Comissariat de la Guerra, a tot arreu. És, a més a més, el primer orador de la Rússia d’avui. A través d'una sèrie innombrable d'apreciacions, de converses i de coses que he llegit de Trotski i d'altres sobre ell, em sembla que la personalitat considerable d'aquest home es podria caracteritzar dient que Trotski és a la vegada el més comunista i alhora el més anticomunista dels valors de la revolució russa, això és, el menys llibresc, el menys dogmàtic, el més polític dels polítics russos. Sobre no importa quina qüestió, Trotski presenta el seu punt de vista original, fa vot particular. I s'ha escaigut fins ara de trobar-se gairebé sempre en minoria. És per això que, fins l'extrem que a dins del Partit Comunista rus es pot parlar d'oposició, Trotski ha estat l'oposició. […] 

La veritable tempestat es produí amb motiu de la publicació del pròleg al seu llibre 1917. En aquest pròleg, Trotski passa revista de la història de la social-democràcia russa abans i a l’hora de la revolució i rebaixa –no menys!– el rol del partit comunista com a arma revolucionària. Ve a dir que la Revolució també s’hauria produït encara que el partit no hagués existit. Quan començà la revolució? –pregunta Trotski–. Començà quan el Comitè executiu acordà que comencés o quan jo, sense consultar ningú, vaig revoltar les tropes de Petersburg? Noteu les dues mentalitats: la mentalitat llibresca i formal, marxista i enregimentada, i l’altra que considera la revolució com un fet vital, incoherent i quasi com la vida, independent de deliberacions, votacions i ordres del dia. Dues mentalitats contràries, irreductibles, tan irreductibles que portaren el líder al Caucas, purgatori comunista per als que han perdut la gràcia. [...] Què en quedarà, del cas Trotski? Res. Ni Trotski se separarà del partit, ni els revolucionaris el deixaran caure. Els revolucionaris senten la història morbosament, i aquestes polèmiques serveixen perquè els seus autors salvin el que ells en diuen la “responsabilitat històrica”.