Sobre els paràsits de peixos (1992)
Carta de Mercè Durfort (La Suze sur Sarthe, País del Loira, 1943 - Barcelona, 2022) a l’Avui (4-IX-1992). Catedràtica de biologia (UB), reeixia en docència, recerca, gestió. Va presidir la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, on excel·lia com a membre emprenedora, afable, generosa. Deia que la divulgació és inherent a la ciència. Ens va deixar el passat 7 d’abril.
Llegides les tres cartes que van ser publicades pel diari Avui durant els mesos de juny i juliol referents als paràsits de peixos com el lluç, el rap i el bacallà, he esperat unes setmanes que algun departament o conselleria governamental amb atribucions i competències sobre el tema (Sanitat, Ramaderia i Pesca, Medi Ambient) donessin una resposta. Com no ha estat així em permeto dir: Efectivament, és un fet força habitual la presència d’ecto i endoparàsits en els peixos esmentats, així com en la tonyina, el llobarro i la daurada. El nombre de paràsits i llur ubicació varia segons l’espècie d’hoste i segons l’espècie de paràsit, segons la procedència del peix i també segons l’època de l’any, són més nombrosos a finals de primavera i a l’estiu. Acostumen a ser copèpodes (petits crustacis) deformats pel parasitisme i adoptant un aspecte de “cuc” i també hi ha nemàtodes, tremàtodes i cestodes (autèntics cucs). Aquests paràsits perjudiquen de diferent manera els peixos parasitats: problemes respiratoris, circulatoris, musculars, digestius i en ocasions disminució de llur taxa de reproducció. No s’ha descrit que llur ingestió sigui motiu de cap intoxicació greu per a l’home, sempre que el peix hagi estat bullit o ben fregit. Si m’ho permeten transmeto una recomanació feta en un dels darrers congressos internacionals sobre patologia en aqüicultura (març 1992): no consumir ni peix ni marisc cru, ja que cada vegada són més nombrosos els casos d’intoxicació provocats pels paràsits i per contaminants a nivell de la població mundial que té la sort de poder menjar. Ni la llimona ni el vapor són suficients per eliminar la toxicitat de determinades formes parasitàries. Un advertiment: els paràsits dels peixos no sempre es veuen a ull descobert, amb això vull dir que hi ha peixos altament parasitats per virus, bacteris, clamídees i protozous que solament es poden detectar, atesa llur petitesa, amb el microscopi; alhora que també hi poden haver formes larvàries de copèpodes i de cucs. La cocció ben feta i també la congelació maten el peix i alhora els seus paràsits i poques vegades són motiu de preocupació sanitària. M’agradaria que una paraula més autoritzada que la meva donés la seva opinió sobre les qüestions plantejades en les esmentades cartes. Finalment, vull felicitar les respectives autores de les cartes per llur capacitat d’observació, ja que no sempre, per desgràcia, es veu el que es mira.
