Els nous ultres de Putin patrullen pels carrers russos

MoscouMés d’un centenar d’homes desfilen pels carrers de Liúbertsi, a la perifèria de Moscou, per celebrar el Dia de la Unitat Nacional. En un país en què les manifestacions estan prohibides, sorprèn veure un grup tan nombrós. Tots van vestits de negre, amb el rostre tapat, i formen part del col·lectiu Comunitat Russa, l’organització d’ultradreta més popular del país. El 2010 les autoritats van començar a perseguir les marxes nacionalistes radicals que se celebraven cada 4 de novembre, però ara la policia els deixa via lliure. Què ha canviat d’aleshores ençà? Qui són aquests nous radicals?

Comunitat Russa va néixer el 2020, però va guanyar molt protagonisme el 2024, amb l’onada antiimmigració que va provocar l’atemptat jihadista a la sala de concerts Crocus City Hall. Es calcula que té milers d’integrants arreu de Rússia, que es vanaglorien de “patrullar pels carrers” i d’“ajudar les forces de l’ordre a prevenir la delinqüència ètnica”, duent a terme batudes contra estrangers.  

Algunes d’aquestes accions han acabat en tragèdia, com l’incendi que van provocar en un pis on va morir un ciutadà armeni. Després dels fets, la policia va escorcollar la casa dels assaltants, però no va presentar càrrecs contra ells, sinó que es va limitar a citar-los com a testimonis. Els experts asseguren que, quan es tracta de denúncies dirigides a Comunitat Russa, és el cap del Comitè d’Investigació, un anàleg de la fiscalia, qui revisa personalment les queixes. Els mateixos ultres reconeixen que la col·laboració amb la policia és total. El seu líder, Andrei Tkatxuk, un exdiputat i extinent d’alcaldia siberià, afirma que els agents els conviden a prendre part en les seves batudes perquè “no tenen prou gent”.  

El grup també rep la protecció de l’Església ortodoxa russa. Al setembre els ultres van escortar el patriarca Ciril en una processó pel centre de Moscou i es van presentar com a servei de seguretat. Des del 2023 es creu que l’organització va començar a exigir als seus membres la professió de la fe ortodoxa i va iniciar campanyes contra símbols i llocs de culte musulmans.

Un invent dels serveis secrets

Ara bé, més enllà de connivències i afinitats ideològiques amb institucions de l’estat, la veritable connexió dels ultres és amb els serveis secrets. Segons explica una font propera a l’FSB –l’antic KGB– al diari opositor Meduza, Comunitat Russa no només està supervisada pels espies, sinó que ells mateixos la van crear i alimentar. Els serveis secrets passen informació als radicals sobre “conflictes interètnics” i els agitadors els mantenen al corrent de la seva activitat i operen sota el seu control.

El patró recorda el de fa vint anys, quan en les primeres marxes pel Dia de la Unitat Nacional els cercles eurasianistes van créixer a l’empara de l’administració presidencial a canvi del suport al Kremlin. Quan el 2010 el moviment va escapar del control dels serveis especials i va esdevenir violent, les autoritats el van reprimir. “Les organitzacions nacionalistes en aquell moment formaven part de l’oposició i, en canvi, ara són lleials”, explica a l’ARA Jules Sergei Fediunin, politòleg especialitzat en el nacionalisme rus.

El 2022, quan Putin va envair Ucraïna, la ultradreta russa ja havia estat completament fagocitada. Aleshores, segons Fediunin, el règim va utilitzar-los per “desviar l’atenció de la primera línia” i “projectar el descontentament públic sobre bocs expiatoris: els immigrants i les comunitats LGTBI”. En declaracions a l’ARA, Stefania Kulaeva, del Centre Antidiscriminació Memorial, considera que el govern rus “ha virat cap al xovinisme declarat”, ha convertit en sinònims “la ideologia de la guerra i la superioritat russa” i, per tant, no troba “sorprenent” que les mateixes autoritats “ara defensin el nacionalisme radical (feixisme)” ni que “ja no tinguin conflictes amb els defensors d’aquestes idees”.

Neonazis al front

La guerra també ha permès al Kremlin enviar al front els elements més violents d’aquests cercles. La unitat neonazi per excel·lència de l’exèrcit rus s’anomena Rússitx i és coneguda pel sadisme: recentment, ha animat els soldats a compartir fotos de presoners ucraïnesos executats. Paradoxalment, alguns neonazis russos es van escindir del moviment nacionalista radical el 2014, amb l’annexió de Crimea, i han acabat combatent a les files ucraïneses.

La versió oficial del govern rus és que Comunitat Russa no són nazis perquè “el nazisme està prohibit a Rússia”. Hi ha grups obertament nacionalsocialistes que cometen assassinats i que són perseguits per la justícia, mentre que els nous ultres gaudeixen de moment d’immunitat.

Kulaeva alerta que el Kremlin “corre el risc de perdre el control” d’aquest procés i que els veterans retornats d’Ucraïna “puguin unir-se a organitzacions d’extrema dreta” i representar “una amenaça per a l'estabilitat i l'ordre social”. En canvi, Fediunin veu “molt improbable” que aquest moviment acabi suposant un problema greu per a Putin.