Un pas més per desmuntar el model d'escola catalana
El 22 de desembre del 2010 es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que és al darrere de la interlocutòria d'ahir del TSJC que obliga a introduir més hores de castellà en una aula si un sol alumne ho demana. En aquell moment, tant el PSC -Ernest Maragall era conseller d'Educació en funcions- com CiU -a través del seu portaveu, Oriol Pujol- van minimitzar els efectes del pronunciament. Des de l'ARA, però, vam denunciar que s'obria una seriosa via d'aigua en el sistema d'immersió, ja que el Suprem ordenava explícitament a la Generalitat que, en compliment de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, introduís el castellà com a llengua vehicular al costat del català.
Dos anys després, l'amenaça s'ha convertit en una realitat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afirma que l'atenció individualitzada a les famílies que reclamen ensenyament en castellà, que ell mateix havia avalat el 2009 en una sentència, ara ja no és suficient i que cal augmentar les hores de castellà a tota l'aula si algú ho demana. El tribunal és fal·laç quan afirma que no es tracta de canviar el sistema, sinó de complir un dret reconegut pel Constitucional (que el castellà també ha de ser llengua vehicular a Catalunya), quan en realitat s'està obligant a introduir més hores de castellà perquè considera que tres no són suficients.
El que és pitjor, però, és que obre la porta a esquerdar la convivència a les escoles, ja que deixa en mans de les famílies el fet de valorar si consideren que es fan prou hores de castellà.
El Govern s'ha de plantar davant d'aquesta ofensiva judicial perquè té el suport de la societat catalana i perquè el seu deure és vetllar per la cohesió social del país. Però també hem de ser ben conscients que la maquinària judicial no s'aturarà, i que arribarà un moment que Catalunya s'haurà de quedar fora de la llei. Per això també és urgent fer pedagogia en l'àmbit internacional sobre la importància de mantenir intacte el model d'escola catalana.