Què passa amb els drets humans dels palestins?

Quan el món va sortir dels horrors de la Segona Guerra Mundial i va prometre que "mai més", les nacions van establir les bases del sistema de justícia internacional que ara existeix per abordar els pitjors crims del planeta. Avui, els Estats Units intenten activament desmantellar-lo.

L'administració Trump va imposar sancions el 4 de setembre a tres organitzacions palestines líders de drets humans: Al-Haq, fundada el 1979 i pionera en la documentació de violacions a la Gaza ocupada i Cisjordània; Al-Mezan, que durant més de dues dècades ha documentat meticulosament les violacions de les lleis de guerra a Gaza, i el Centre Palestí per als Drets Humans, que ha proporcionat durant molt de temps assistència jurídica a les víctimes, especialment de Gaza. Al juny, l'administració Trump va imposar sancions a un altre grup líder de drets palestins, Addameer, en virtut d'un conjunt de mesures diferent.

Això forma part d'un esforç més ampli de l'administració Trump dirigit als que donen suport a la justícia per als palestins. La raó declarada per a les sancions de setembre va ser que els tres grups havien ajudat el Tribunal Penal Internacional (TPI) en la seva investigació sobre Israel "sense el consentiment d'Israel". Però el govern dels Estats Units també ha perseguit els funcionaris del tribunal, que ha assumit una investigació que cobreix les denúncies de crims greus per part de les forces israelianes a Gaza, i ha emès ordres d'arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa Yoav Gallant, acusant-los de crims contra la humanitat i crims de guerra. L'administració ha imposat sancions al fiscal del TPI, als fiscals adjunts i a sis dels jutges del tribunal, així com a Francesca Albanese, la relatora especial de l'ONU sobre els drets humans a Gaza i Cisjordània.

Més enllà del que està passant amb els palestins, l'administració Trump ha soscavat l'estat de dret, la protecció dels drets humans i la justícia internacional, que es troben al cor d'un ordre global basat en normes. L'administració ha retallat el finançament de les Nacions Unides i ha amenaçat amb més retallades mentre es desvinculava del Consell de Drets Humans de l'ONU. Va suspendre de cop gairebé tota l'ajuda exterior dels Estats Units, que havia donat suport als defensors dels drets humans i havia proporcionat assistència humanitària que salvava vides a tot el món. Les retallades a les subvencions de l'Oficina de Democràcia, Drets Humans i Treball del departament d'Estat, així com de les oficines dedicades als refugiats, les dones i la justícia global, van contribuir a debilitar encara més el compromís dels Estats Units amb els drets humans.

Al-Haq, Al-Mezan i el Centre Palestí són organitzacions guardonades que, en circumstàncies extraordinàriament difícils, han exposat violacions dels drets humans i del dret ambiental per part de les autoritats israelianes i palestines, grups armats i empreses. Són la veu de les víctimes palestines i donen a conèixer històries d'injustícia que d'altra manera no serien escoltades.

Els grups han continuat la seva valenta tasca a Gaza durant gairebé dos anys. Al-Mezan i el Centre Palestí tenen la seu a Gaza, i Al-Haq, amb seu a Ramal·lah, a Cisjordània, també hi té personal. Han patit bombardejos que han matat o ferit membres del personal i centenars dels seus familiars, així com fam i desplaçaments forçats. El 7 de setembre, els bombardejos israelians van arrasar l'edifici que albergava la seu del Centre Palestí. Les oficines d'Al-Mezan a Gaza van ser danyades i destruïdes el 2024.

Les sancions dels EUA no només interrompran la feina crítica que encara poden fer, sinó que també enviaran un senyal esgarrifós als defensors dels drets humans, la feina dels quals implica actors poderosos o els seus aliats. Els grups palestins han expressat el seu suport a la investigació del TPI sobre la conducta israeliana i han presentat al·legacions al fiscal del tribunal.

Les nostres organitzacions, Amnistia Internacional i Human Rights Watch, han treballat estretament amb aquests grups durant dècades i, d'acord amb el nostre mandat històric i independent d'alçar la veu a favor de la protecció dels drets humans, podem afirmar que la seva feina és indispensable per a la comunitat de drets humans, no només a la regió sinó també internacionalment.

Aquesta feina forma part d'un ampli moviment global que promou la justícia per a les víctimes i els supervivents dels abusos contra els drets humans. Un sistema creïble de justícia internacional que abordi el genocidi, els crims de guerra i els crims contra la humanitat és un element essencial per construir el respecte pels drets humans. El Tribunal Penal Internacional és un pilar central d'aquest sistema. Creat mitjançant un tractat el 1998, el tribunal és un fòrum d'últim recurs. Els governs pretenien complir la promesa posterior a la Segona Guerra Mundial de no tornar-hi "mai més" establint una institució permanent d'aquest tipus. El sistema no és perfecte, però la seva capacitat per intentar responsabilitzar fins i tot els que ocupen els càrrecs de poder més alts pot ajudar a posar fi a cicles d'abusos. Ara aquest poder de la llei està en risc.

Qualsevol mesura addicional de sanció o d'un altre tipus adoptada pels Estats Units, inclosa l'extensió de les sancions al tribunal en el seu conjunt, posarien en perill els drets de les víctimes a tot el món. Els governs haurien d'estar a l'altura de les circumstàncies i defensar el sistema que ells mateixos van crear.

Quan Israel va qualificar els principals grups palestins de drets humans, com ara Addameer i Al-Haq, d'"organitzacions terroristes" el 2021, nou estats membres de la Unió Europea van rebutjar les acusacions al considerar que no tenien fonament. Aquesta resistència va ser probablement una de les principals raons per les quals Israel no va anar més enllà.

Fins ara, hi ha hagut governs que han equilibrat acuradament les seves reaccions a les sancions dels EUA per por de provocar la ira de l'administració Trump. Es tracta d'una estratègia errònia i que no s'ajusta a la urgència que exigeix la situació.

Els governs han de condemnar els esforços per soscavar la independència del TPI i per silenciar els que documenten els abusos. Haurien d'utilitzar les lleis regionals i nacionals, com l'Estatut de Bloqueig de la Unió Europea, que permet per anul·lar lleis externes dins de l'àmbit de la Unió, per mitigar l'impacte de les sancions dels EUA sobre qui treballa amb el tribunal. Els que van contribuir a la creació del Tribunal Penal Internacional i afirmen que defensen els valors que el sustenten han de fer un pas endavant per defensar-los.

Copyright The New York Times