1. El darrer dimecres d’agost, poc després de les vuit del vespre, quan encara era ben clar, un home de 29 anys va morir a la carretera de la Rabassada. El jove motorista va tenir un accident amb un cotxe entre el desviament cap al camí de Sant Medir i el mirador de la Font Groga. La investigació decidirà les causes d’una tragèdia que també va deixar tres ferits. Les xifres són cruels, però no enganyen. La Rabassada, en els onze quilòmetres que separen Barcelona de Sant Cugat, és la carretera més perillosa del país. Així ho indica el RACC, any rere any. La mitjana és de més de tres morts cada any en aquest tram. La dada que fa esgarrifar és que en el 100% dels accidents amb morts i ferits greus hi havia una moto en l’atestat policial. La conseqüència immediata és que, aquesta setmana, ja s’ha tancat el mirador de la Font Groga, perquè cap vehicle no hi pugui estacionar. Així s’eviten moviments de risc, d’entrades i sortides, i no es permet que els motoristes amb ganes de competició ho converteixin en la seva meta. Adeu, doncs, a una de les millors vistes sobre el Vallès i a una zona de pícnic, amb ombres i taules per al gaudi familiar. Clausurat.
2. I és que de mesures, en els últims anys, se n’han pres moltes, però les xifres mortals queden encara massa lluny de zero. Per exemple, el mirador sobre Barcelona ja fa uns anys que es va tancar amb barreres New Jersey de formigó. Era just allà, a mig camí entre la benzinera i el trencall cap al Tibidabo, que es reunien dotzenes de motoristes amb ganes de gresca. Hi havia un grapat d’aspirants a Dani Pedrosa (aleshores els germans Márquez eren petits) que feien curses per la Rabassada. Es cronometraven per veure qui era el més ràpid anant a Sant Cugat i tornant al punt de partida. Conduïen a tota bufa i els avançaments, amb el genoll a terra, cada cop eren més agosarats. Aquest esport d’altíssim risc per als motoristes, però també per als conductors i per als ciclistes, ja fa temps que ha anat molt de baixa, per les dificultats viàries i per la vigilància policial. Però de tant en tant encara et trobes més d’un eixelebrat que es juga la vida per fer el seu propi rècord.
3. Conec la Rabassada amb els ulls tancats. Des del 1986 l’he fet tantes vegades cada setmana que conec cada revolt com si fos el meu calaix dels mitjons. En aquests quaranta anys hi he vist de tot, perquè la carretera ho permetia, amb moltíssims trams de línia discontínua. En els darrers quinze anys, però, les coses com siguin, s’ha mirat de posar remei a l’allau d’accidents amb tota mena de mesures. Ara ja no s’hi pot córrer, ni avançar. El cotxe que tinguis al davant al darrer semàfor de Sant Cugat arribarà just davant teu al primer semàfor de Barcelona, passat el Vallparc. La línia és contínua durant els onze quilòmetres i porta banda de vibració perquè t’adonis que estàs perdent el carril. No només això: a l’altura de les runes de l’antic Casino de la Rabassada hi ha un control de velocitat de 40 quilòmetres per hora. A partir d’aquell moment i fins a Barcelona hi ha una doble línia contínua, amb separació i tacs viaris a terra per impedir avançaments. Un cop has fet el cim i et podries embalar cap a Barcelona, t’espera un radar anunciadíssim, que et fa la foto si vas a més de 50 per hora. Després, encara, en els quatre revolts més tancats hi ha una guia de separació de carrils perquè les motos no puguin córrer ni tancar-se agafant el revolt per dins. Durant uns anys, aquesta guia era d’una sola peça al llarg de cinc quilòmetres, però es van adonar que era pitjor el remei que la malaltia. Ningú no avançava perquè físicament era impossible, però una topada amb aquesta separació era un salconduit cap a l’hospital.
En el que portem d’any, 94 persones han mort a les carreteres catalanes. D’aquests, 29 anaven en moto en el moment de l’accident.
