Periodistes amb microscopi i amb telescopi

BarcelonaNo hi ha dos periodistes iguals pel que fa a les seves capacitats i maneres de treballar. Podria semblar una boutade, però mai deixa de sorprendre'm l'extraordinària varietat que pots trobar en una redacció. Hi ha periodistes que tenen un do especial per trobar notícies, fins al punt que sembla que tinguin com un imant. D'altres són molt bons treballant amb les fonts, i sempre troben la persona adequada perquè els doni la informació que busquen. D'altres escriuen tan bé que t'és igual si la història en si és bona o no tant. I hi ha una raça especial d'afortunats que, a totes aquestes virtuts, sumen un talent especial per titular, de manera que saps que, tinguin el material que tinguin, els seus temes sempre estaran en el top ten dels més llegits.

Però el que més em sorprèn és que, donat que el periodisme és sovint una qüestió de distància, hi ha periodistes que treballen amb microscopi i d'altres que ho fan amb telescopi (i entremig hi ha tota la gamma de distàncies mitjanes possibles). El periodista amb microscopi té un objecte d'estudi preferent, posem per exemple un partit polític, i coneix fins al detall tots els seus elements, totes les dinàmiques, totes les combinacions possibles que poden donar-se en la proveta. En canvi, n'hi ha d'altres que es miren el món (polític) amb telescopi i s'interessen més pel context i el paisatge general, tenen la capacitat de dibuixar galàxies, de veure les interrelacions entre els diferents partits o líders, de traçar línies temporals, d'assajar escenaris de futur.

Si vostè fulleja el diari veurà notícies fetes amb microscopi i d'altres amb telescopi. Veurà com alguns opten per les històries personals i d'altres li expliquen fenòmens complexos (el preu de la llum) amb paraules entenedores. I tot forma part del mateix ofici.