Poema d'una fembra agraïda i àdhuc excitada...

Monago, quina sapiència,

subtilesa, estil, mà esquerra,

per cridar a la independència

de la catalana terra.

Jo sóc Fay Wray, tu ets King Kong,

i em tens tan ben agafada,

que penso en els teus cuyong

mentre planxo l'estelada.

Estic blanca com un foli

(un foli no reciclat)

perquè deploro l'espoli

al qual tots t'hem obligat...

Per tant t'haig de dir, Monago:

no vull que hi perdis calés.

Dius que gasto i que no pago?

Et deixo a final de mes.

No m'has de seguir aguantant,

no hem de compartir els bistecs.

Truquem-nos, de tant en tant

(que és allò que fan els ex).

Ja et passaré la pensió

perquè no hagis d'anar al rastro

a comprar els tancs o un canó

per al gran Alamán Castro.

Gràcies a tu i a en Rajoy

(també a Intereconomía)

demà em fotré el Vivesoy

i aniré a ocupar la via.

És gràcies al " read my lips "

i és gràcies a en Pere Jota

que hi ha tants catalans tips

i amb tibantor a la pilota.

Demà, veient l'Espartac,

jo pensava depilar-me,

però m'heu donat pel... CAC.

Heu sabut com excitar-me.

Per cert si algú es manifesta

però per obtenir el concert,

sense aigualir-li la festa

li diré que és un cap verd.

Pel concert? Ho trobo còmic!

No sabeu tractar amb macarres.

L'únic concert econòmic

que el Regne no ens nega pas

és anar a veure els Catarres

per un euro a Luz de Gas.