Llegeixo: “Com vaig poder equivocar-me tant? / Com vaig pensar que lluitaries / per la meva història fosca?/ Com vaig creure que ho podries tot […]?” i immediatament acudeixen a la meva ment totes les relacions mantingudes al llarg de la vida, pròpies i alienes, totes amb els seus raconets amagats de dubtes, pors, tendreses i anhels. Aquest és un dels superpoders de la poesia: amb uns versos dibuixa una vida sencera, l’esquinça i l’acarona.
Tinc entre mans la poesia reunida del poeta català Jordi Virallonga, que acaba de publicar-se amb el títol Siempre hay ruinas a menos de dos horas i, al mateix temps que ell repassa la seva vida a través d’una immensa obra, jo reviso la meva, guiada pels seus mots. La poesia t’endinsa cap a profunditats desconegudes, però després t’eleva.
I no és que la poesia necessiti arguments per existir ni raons en forma de beneficis que la puguin mercantilitzar, en absolut, però al llarg de les darreres èpoques diversos estudis han mostrat els beneficis psicològics que té per a les persones llegir o escriure poesia.
D’entrada, la poesia permet expressar emocions complexes de manera creativa, metafòrica, imaginativa, facilitant la comprensió i la gestió de sentiments difícils, especialment per a aquelles persones que pateixen ansietat o que conviuen amb algun trauma emocional. El primer impacte és sobre un mateix, ja que fomenta l'autoreflexió, i ens permet comprendre millor les nostres experiències: guanyem perspectiva sobre les nostres vides. Però de seguida aquest efecte s’amplia a les relacions amb els altres, generant empatia en connectar persones a través de vivències compartides. Llegir o escoltar poemes que ressonen personalment pot enfortir el suport social i crear un sentit de comunitat.
Em semblen especialment interessants les recerques realitzades amb adolescents, en un moment en què tot indica que els seus nivells d’ansietat i depressió estan molt per sobre del que seria desitjable. Un estudi experimental nord-americà publicat al Journal of Student Research amb estudiants de secundària durant tres setmanes va mostrar que escriure un poema diari podia millorar significativament el benestar emocional dels joves. Els participants van informar d'una disminució dels efectes negatius derivats de l'aïllament social i altres situacions d’estrès i ansietat relacionades amb la pandèmia.
També durant la covid-19 la Universitat de Plymouth i la Nottingham Trent University van analitzar l'impacte de llegir, escriure i compartir poesia. I van trobar que aquestes activitats reduïen la solitud, l'ansietat i la depressió. En una enquesta amb 400 participants, el 51% van indicar que la poesia els havia ajudat a gestionar sentiments d'aïllament i el 50% que els havia alleujat l'ansietat i la depressió. A més, un 34% van sentir menys ansietat i un 24% van ser més capaços de gestionar els seus problemes. De fet, durant el Mes Mundial de la Salut Mental del 2020, les Nacions Unides van llançar una sèrie de poesia, Poems of healing, amb l'objectiu d'ajudar les persones a expressar emocions difícils.
Posteriorment, el 2023, la poesia també es va utilitzar en contextos clínics per ajudar pacients hospitalaris a desenvolupar una actitud positiva cap a la vida, establir objectius elevats i formar trets saludables de personalitat. Els pacients van empatitzar amb les emocions dels poetes, cosa que promovia la resiliència emocional i millorava els trastorns psicològics. Encara s’han sumat més evidències arran d'un nou estudi publicat al Journal of Poetry Therapy el 2024, el qual ha demostrat després de vuit sessions de teràpia grupal amb poesia que els participants experimentaven una reducció significativa del malestar emocional i una millora en la capacitat d'expressar sentiments de manera adaptativa.
En definitiva, la ciència ens mostra el poder de la poesia com a eina terapèutica per fomentar l'autoconsciència, processar emocions, reduir l’estrès i fomentar els llaços d’amistat i comunitaris.
Però no seria just parlar només de beneficis i no de l’enorme delit que la poesia evoca. Escoltar poesia estimula circuits cerebrals relacionats amb el plaer, similars als activats amb la música. Això inclou respostes emocionals profundes i l’èxtasi propi de les arts humanes, com aquests versos d’Alejandra Pizarnik que us deixo com a regal de Sant Jordi: “Necessites no esperar res / Necessites no traficar amb el teu dolor / Necessites orgull i soledat / Necessites poesia” ("Necesitas no esperar nada / Necesitas no traficar con tu dolor / Necesitas orgullo y soledad / Necesitas poesía").
