Portes un dispositiu electrònic?
Les bosses o maletes han de passar, a l'entrar i al sortir, per un escàner, que en mostra de color verd i negre els objectes de l’interior. Si alguna bossa o alguna maleta conté un dispositiu electrònic, com un ordinador, se li col·loca un adhesiu especial que ho indica. A la sortida, retiren l'adhesiu i el llencen. No sé si els telèfons mòbils compten com a dispositius, perquè mai de la vida, mai, en aquest ens públic, ha passat que alguna persona no dugués el telèfon a la mà.
“¿Portes una tablet?”, em pregunta, quan em toca, la vigilant de la porta. Acaba de passar la meva motxilla. Li dic que no. Sempre porto l’ordinador portàtil, perquè, de vegades, escric aquest article anant pel món, però justament avui no el duc, perquè se m’ha espatllat. “Sí, hi ha un dispositiu electrònic”, insisteix ella.
Jo ja he travessat l’arc metàl·lic, però tampoc podria veure el que li mostra la pantalla, perquè, amb aquesta idea, està encarada cap a ella, i no pas cap als que entrem. “Aviam?”, dic d’esma. Perquè tinc por d’haver agafat –despistada irreversible per mor de la desaparició d’estrògens– el PC d’algú, pensant-me que era el meu (el que no duc, perquè està espatllat). No seria el primer cop que he “cleptat”, juro que sense voler, bolígrafs i tota mena d’objectes d’escriptori (quina debilitat, els objectes d’escriptori). “No t’ho puc ensenyar, però has d’obrir el bolso, portes un dispositiu electrònic”, fa. L’obro. I, per sort, no n’hi ha cap. Aquest matí no he robat res mentre feia la meditació que em va recomanar una amiga. “Ah! –exclama llavors ella–. És això! Home, és que...” Jo no ho entenc. “El què?”, pregunto. “Això d’aquí!” El seu dit acusador m’ho ensenya: “això d’aquí” és un llibre.
