18/09/2022

Per preservar la natura cal protegir els pobles indígenes

3 min

Enguany és un any crucial per al medi ambient. Les negociacions dels líders mundials a Mont-real aquest desembre determinaran el destí del Marc Global de Biodiversitat posterior al 2020, un acord de gran abast que definirà l’agenda ambiental per a la pròxima dècada. El futur de potser un milió d’espècies vegetals i animals en depèn, així com les vides de milers de milions d’éssers humans.

Els pobles originaris tenen un paper particularment important en les converses ambientals. Jo pertanyo a un. El meu poble, els mbororo del Txad, és similar a molts altres grups que tenen vincles amb terres ancestrals a tot el món. A les nostres terres, la desforestació és molt menor que en altres llocs. La vegetació és més densa, la vida silvestre és més abundant, les cadenes alimentàries són més resistents. On habitem, la vitalitat de la natura encara no ha estat extingida. A les terres indígenes hi ha un terç dels ecosistemes densos en captació de carboni, que representen un 80% de la biodiversitat mundial.

Això no és accidental. Per als pobles indígenes, les terres ho són tot. Són la nostra font d’alimentació, el nostre refugi i la nostra medicina, i l’origen de la nostra cultura i la nostra història. Al llarg d’incomptables generacions, hem après a viure bé als nostres territoris. Sabem com protegir-los, com restaurar-los i com ser-ne els cuidadors, no els destructors.

La ciència va confirmar fa molt de temps les contribucions úniques dels pobles indígenes al benestar de la Terra. El 2019 el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic reconeixia que el coneixement dels pobles originaris és crucial per controlar l’escalfament global i els seus efectes. La Plataforma Intergovernamental de Polítiques Científiques sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics va arribar a la mateixa conclusió pel que fa a la preservació de la biodiversitat. 

El creixent reconeixement mundial del coneixement dels pobles originaris també es va reflectir a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) celebrada a Glasgow l’any passat, en què diversos països i donants privats van prometre 1.700 milions de dòlars per donar suport als esforços de conservació dels pobles indígenes i les comunitats locals. Va ser un compromís sense precedents.

Però si bé veiem de bon grat el creixent reconeixement dels líders mundials, necessitem més que la seva aprovació per complir amb el nostre paper de cuidadors de la natura. Per continuar sent els guardians més eficaços del món natural hem de tenir el dret a posseir les nostres terres ancestrals, amb la seguretat de poder continuar habitant-les. En temps en què els pobles indígenes estan patint implacables desplaçaments -sovint de manera violenta- de territoris que sempre han considerat casa seva, la reforma de la tinença de la terra i els drets de propietat segurs s’han tornat absolutament crucials. En cas contrari, els assentaments de forasters, l’expansió agrícola, l’extracció industrial, la desertització i les malalties continuaran perjudicant els llaços amb les terres que habitem.

El pla 30x30 per protegir el 30% de les terres i els mars del planeta abans de finals d’aquesta dècada és una bona idea, sempre que s’implementi en col·laboració estreta amb els pobles indígenes i les comunitats locals. Això implica la nostra plena inclusió, el reconeixement del dret a la propietat de les nostres terres, i el nostre consentiment lliure, previ i informat. Hem d’estar completament representats a la taula de negociacions quan es tanquin nous acords i quan s’estiguin dissenyant projectes per protegir i restaurar ecosistemes.

Per fer aquesta vital missió, també hem de comptar amb accés a finançament. La Iniciativa Financera per als Drets Comunitaris a la Terra i la Conservació, centrada en la intersecció entre els drets de tinença de terres i la conservació impulsada per les comunitats, és un bon inici. Amb prou fons a la mà -no només sobre el paper i en els discursos- podem fer més que ningú per protegir la natura i preservar la biodiversitat del planeta.

Tot i que ultimar el Marc Global de Biodiversitat és crucial per evitar el col·lapse general dels ecosistemes, el procés ha patit retards, desacords i resistències d’alguns dels seus actors clau. Els líders mundials han d’estar a l’altura de les circumstàncies.

Copyright Project Syndicate