El col·lega Carles Rebassa, guanyador del Premi Sant Jordi per la novel·la Prometeu de mil maneres, ha piulat: “No sé què passa. Més d’una setmana després del Sant Jordi, ni un representant institucional, de Barcelona ni de Mallorca, no m’ha felicitat. Com és?”
Fins no fa gaire, era normal que els polítics, catalans i espanyols, felicitessin els autors en llengua catalana que havien guanyat un premi o que havien firmat molts llibres per Sant Jordi. Quan vaig guanyar el Josep Pla, l’any 2000, el president espanyol, José María Aznar, que parlava català “en la intimidad”, em va enviar una carta de felicitació. Dono per suposat que els guanyadors de premis com el Planeta són felicitats, avui en dia, per Pedro Sánchez. Les coses han canviat molt. Vaig guanyar el Ramon Llull, el 2022, i no recordo qui em va felicitar. Pedro Sánchez, em sembla que no. És una llàstima que es perdin les tradicions, perquè la felicitació de José María Aznar era en paper. I esclar, aquesta carta va ser celebrada i reciclada convenientment. Va ser regalada a diversos amics fumetes, perquè n’elaboressin filtres de qualitat per a les seves cigarretes. El company Rebassa tindria dret a la carta i al filtre per als seus amics, però és que el paper no està de moda, ni en el cas dels llibres. Per tant, si més no, té dret a fer el que fèiem tots nosaltres quan trucava Jordi Pujol. Primer, una secretària et feia saber el dia i l’hora de la comunicació. Aquell dia, l’autor (no voldria generalitzar, parlo per mi i per uns quants col·legues) convidava els seus amics a una libació. Durant la trucada, convenientment amplificada, el felicitat dedicava a la parròquia tota mena d’obscenitats, mentre parlava, en to seriós, amb la màxima autoritat del país. El president Illa està obligat a trucar en Rebassa. Jo porto el cava.
