President Medvédev, Rússia necessita una nova agenda
Mentre seguia el debat sobre el discurs anual del president Dmitri Medvédev al Parlament rus, se'm va acudir una reflexió molt oportuna: en el discurs del president hi ha moltes coses importants i necessàries, però sembla adreçat a un país en millor situació econòmica i en una època més propícia.
En realitat, més que no pas en els detalls del discurs, jo pensava en l'any vinent. El 2011 és un any preelectoral a Rússia, i tot fa pensar que serà més important que les eleccions que vindran després. A la nostra societat s'han produït uns canvis que tindran conseqüències decisives per a la política russa, malgrat que a alguns els han passat desapercebuts i altres els neguen. El 2011 ha de ser l'any per elaborar una nova agenda per a Rússia. L'antiga, la de l'estabilització, ja ha quedat obsoleta.
L'any 2000 les prioritats màximes eren protegir la integritat del país i restaurar la governabilitat. La gent va donar suport al president Putin, que es va fixar aquests objectius. Es poden discutir els mitjans que va fer servir i el grau d'èxit obtingut, però en conjunt els objectius es van aconseguir.
Amb el temps, però, es van anar posant de manifest els problemes cada vegada més evidents que hi havia al darrere. La crisi econòmica global els va agreujar, però no n'era la causa primordial. No es pot culpar la crisi del fet que el procés democràtic hagi perdut força, ni del fet que hàgim hagut d'arrossegar un model econòmic poc eficaç i basat en recursos naturals, ni del fet que hàgim estat incapaços d'aturar el procés de desindustrialització. I la crisi no ha estat tampoc la causa de la corrupció que ha penetrat en tots els àmbits de la burocràcia i fa estralls en la nostra societat.
L'antiga agenda no respon als problemes més urgents de la Rússia actual. Per què? Doncs per motius polítics. Necessitem un entorn democràtic competitiu, necessitem fonts d'innovació a tots els nivells i necessitem una societat civil activa i un govern que de debò reti comptes de la seva gestió. Si es compleixen aquestes tres condicions, podrem arribar a resoldre els problemes més espinosos.
Tanmateix, des del 2005 o el 2006, el govern ha pres decisions que impedeixen avançar i que dificulten i sovint impossibiliten la resolució dels problemes més alarmants. El que agreuja encara més la situació és l'ús descarat del recurs administratiu, és a dir, les manipulacions electorals i les pressions sobre els mitjans de comunicació.
Quines conseqüències ha tingut tot plegat? S'han obstruït els canals de comunicació entre el govern i el poble i l'elit política s'ha anat quedant aïllada, dedicada exclusivament al servei dels seus interessos. Cada vegada hi ha més gent que veu el govern com una eina en mans d'uns quants que només busquen el poder i el seu propi benefici: un procés perillós en què les autoritats perden el respecte del poble.
Segurament per aquest motiu el president Medvédev va creure que havia de dir les coses pel seu nom. En una entrada en el seu blog del 23 de novembre, una setmana abans del discurs al Parlament, va escriure: "No és cap secret que durant un temps hem observat símptomes d'apatia en la nostra política, i hi ha el perill que l'estabilitat degeneri en un factor de paràlisi".
El comentari del president va sorprendre molta gent. No sols parlava d'uns certs defectes, sinó que també manifestava que era conscient dels problemes polítics que constituïen l'arrel dels mals del país: la degradació del partit del govern i la falta de condicions perquè la minoria pugui exercir els seus drets.
El posterior discurs del president Medvédev al Parlament té elements que, sens dubte, han de formar part de la nova agenda russa. Celebrem el seu èmfasi en la política social i en el control de la burocràcia. Però, sense un context polític clar, el discurs sembla una simple enumeració d'opinions, tasques i suggeriments adreçada a una elit russa que s'ha revelat inerta i inepta.
El president ha de reiterar les seves declaracions del 23 de novembre. És un pas necessari per elaborar una nova agenda russa, la qual ha d'incloure, com a primer punt, la represa i l'acceleració del procés cap a una democràcia real i eficaç. Es crearia així una nova atmosfera que permetria debatre tots els problemes a què els russos hem de fer front.
L'educació és un dels més importants. Hem arribat a un punt en què el principi constitucional de l'educació universal pot convertir-se en paper mullat. La gent es pregunta: com és que després de la Segona Guerra Mundial, quan el país estava en ruïnes i tot just començava a recuperar-se, el govern va trobar la manera de finançar una educació gratuïta i en canvi ara l'Estat rus no té diners per fer-ho? Es veu, però, que el Parlament rus pensa que l'educació és insignificant.
Hi ha una altra prioritat que ja he esmentat: els ciutadans exigeixen mecanismes eficaços per combatre la corrupció, que és un problema polític cada vegada més greu. L'actual elit no el pot resoldre, o no vol, que en el fons és el mateix. Per eradicar la corrupció, el president ha de prendre la iniciativa amb el suport de la societat civil i d'unes forces polítiques noves i més decidides.
La nova agenda ha d'incloure també un elevat contingut econòmic. El que tenim ara és molta gestió postcrisi, pedaços per tapar forats pressupostaris i iniciatives deslligades en àrees en què l'èxit no és segur. Necessitem un gran salt endavant: hem d'evolucionar cap a una economia moderna basada en el coneixement i el desenvolupament sostenible. I crec que això està molt lligat al problema de la qualitat de l'educació.
Estic convençut que el president Medvédev ha de dirigir l'elaboració d'una nova agenda per a Rússia. El poble li farà costat.
