La producció de la dona
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDes que Jesucrist derramà sa divina sang per a redimir la dona, de lluita en lluita, de vicissitud en vicissitud, s’ha lograt alcançar que se li reconegués sa supremacia en les virtuts domèstiques, són bon encert en la direcció de negocis que estan a son càrrec, i s’aptitud per a aprendre en les càtedres los estudis, tant científics com literaris, que són indispensables per a cursar distintes carreres. Deixem la discussió de si ses condicions, o millor dit sos deures per la família, li veden o no d’exercir-les i passem a examinar si en lo malestar econòmic que estem experimentant, hi té alguna significació la dona; i si és o no d’importància, la protecció de son treball, que és lo tema d’aqueix petit article. Sabut és que el treball que la dona de condició rica executa per útil i distret passatemps, se converteix, en la de condició pobra, en poderosa necessitat; puix és positiu que en la classe obrera no podria subsistir la família, sens la cooperació del treball de la dona; treball excessivament més carregat que el de l’home, ja que aquest acaba sa tasca al finir les hores estipulades, en tant que sa soferta companyona, al donar fi a la feina que serveix per al sosteniment de sa subsistència, comença la que és d’imprescindible necessitat per a la família. Crec doncs que per a ningú pot passar desconeguda la importància que la producció femenina té en la penosa crisi que està minant nostra deprimida pàtria. Qui ignora que aquest ser tan dèbil és a mils de voltes, ja per una malaltia del marit, ja per la decrepitud del pare, ja per la desemparada viudesa, lo sol sosteniment de sa desvalguda família! I no és tristíssim, desconsolador, veure com de dia en dia van escatimant-li la retribució de son treball, com de dia en dia ha de duplicar les hores a ell consagrades, regant sa improductiva feina, ja no amb la suor de son front; sinó amb la saba de salut i vida, que a dolls li roba cada volta de sa vertiginosa maquineta! Horroritzin-se los que vivint lluny de la dona productora, no han tingut ocasió de fixar-se en la miserable remuneració de sos treballs, al saber que s’elaboren prendes de costura en blanc, i amb complicadíssims adornos, a l’increïble preu de 25 cèntims de pesseta. I es pot permetre tan repugnant explotació de la sang humana? [...]
