09/10/2021

Propaganda, desinformació i censura en temps de covid

4 min
Foto de recurs d'una usuaria de twitter consultant el perfil de Maldito Bulo.

A l’agost es va saber, a través de diverses fonts informatives, que la Xina acusava l’exèrcit dels Estats Units de ser l’origen del virus del covid. Segons la CNN , Pequín va redoblar la seva aposta “per aquesta teoria conspirativa, i va mobilitzar els seus diplomàtics i el seu formidable aparell propagandístic per demanar a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que investigués l'Institut de Recerca Mèdica de Malalties Infeccioses de l'exèrcit dels EUA, situat a Fort Detrick (Maryland). Mentre passava tot això, l'administració Biden admetia la possibilitat que la pandèmia s’hagués desencadenat arran d'una fuita d'un laboratori de Wuhan .

Durant gairebé tot l'any passat, xarxes socials com Facebook van censurar dràsticament la hipòtesi de l’origen humà del virus . Facebook no va aixecar la prohibició que pesava sobre aquests posts fins al maig, quan el president nord-americà, Joe Biden, va ordenar que es fes un informe sobre els orígens del virus.

El públic en general no està en condicions de saber si és el govern xinès o el nord-americà qui diu la veritat, si és que la diu algú. Però les campanyes de desinformació i propaganda no són cap novetat en la política mundial. Per il·lustrar-ho amb una anècdota, conec membres del Partit Comunista Portuguès que a hores d’ara encara neguen que es produís mai l'Holodomor –un període de fam a Ucraïna, causat per la política de Stalin, que va costar la vida a milions de persones entre el 1932 i el 1933– i al·leguen que aquestes afirmacions són propaganda dels nazis ucraïnesos. No cal dir que aquesta era la posició oficial de la Unió Soviètica, així com la de la Federació Russa.

La propaganda i la desinformació no són cap novetat. El que està en joc en aquests casos és el manteniment del poder i la influència.

El que és important per a nosaltres, com a ciutadans de societats democràtiques liberals, és saber si podem accedir al màxim possible de fonts d’informació. Com a investigadors, periodistes o votants, ¿podem llegir i reflexionar sobre una diversitat d’opinions? ¿Podem escriure les nostres opinions sense por de la censura? Em preocupa que les autèntiques amenaces per a la democràcia i la salut pública provinguin de la facilitat amb què les empreses més poderoses controlen el que es pot publicar o difondre. Abans he al·ludit a la censura que Facebook va imposar als posts sobre l’origen del virus. Però aquest no és l’únic cas relacionat amb la pandèmia.

Els governs fan bé de preocupar-se pel nivell de desinformació i les teories conspiratives que envolten les vacunes del covid. En alguns països s’ha polititzat molt la confiança en els governs locals i en la indústria farmacèutica. Per exemple, els votants republicans nord-americans són els més reticents a les vacunes. En particular, els votants de Trump són els que més desconfien de les institucions governamentals i les indústries sanitària i farmacèutica. Els votants de l’expresident desconfien sobretot del que Trump en deia “els mitjans progressistes”, si tenia un bon dia, o "els mitjans corruptes” la resta dels dies. ¿És Trump la font de la desconfiança dels republicans? ¿O és un oportunista que diu el que la gent ja pensa?

Sigui com sigui, la confiança en els mitjans de comunicació i les institucions no pot créixer si es dediquen a proclamar fal·làcies demostrables o si censuren hipòtesis plausibles.

El 29 de setembre, Associated Press va publicar un article segons el qual YouTube havia prohibit la difusió de falsedats sobre les vacunes per “combatre una onada de desinformació ”. Resulta, però, que l'article inclou una falsedat monumental. Invito els lectors a detectar-la en el paràgraf següent:

“L’últim intent de YouTube de frenar una onada de desinformació sobre les vacunes es produeix en un moment que els països de tot el món lluiten per convèncer una opinió pública una mica reticent d’acceptar les vacunes gratuïtes que, segons diuen els científics, posaran fi a la pandèmia del covid-19, que va començar fa 20 mesos. Aquesta plataforma tecnològica, propietat de Google, ja va intentar prohibir la desinformació sobre les vacunes del covid-19 l'any passat, en el moment àlgid de la pandèmia”.

La mentida està amagada entre altres veritats. Els països de tot el món lluiten per convèncer els reticents.

Vet aquí la falsedat: els científics no diuen que les vacunes del covid acabaran amb la pandèmia. Ara se sap que l’eficàcia d’algunes vacunes disminueix amb el pas del temps. Ara se sap que, per bé que la vacuna augmenta la protecció contra els pitjors efectes del virus, de vegades no impedeixi que la gent l’agafi i, a més, és possible que les persones vacunades encara el puguin propagar. En efecte, els estudis fets a Israel (un dels primers països a injectar la vacuna de Pfizer a la major part de la població) mostren que les persones amb dues dosis encara corren el risc de contraure el covid. La disminució de la immunitat s’explica en una publicació recent de la revista Nature . I l’Organització Mundial de la Salut ha advertit que segurament el virus ha vingut per quedar-se .

Només ens queda esperar que l’autonomia científica, la llibertat acadèmica i la llibertat d’expressió i informació siguin capaces de sobreviure a aquesta nova onada de censura. 

Teresa Marques és professora de filosofia a la UB