A propòsit de l'Almirall

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] Valentí Almirall va escriure la Memòria entregada el 10 de març de 1885 al rei don Alfonso XII per aquella comissió de patricis en què, ademés de l'autor, figuraven En Verdaguer, En Guimerà, En Soler, En Permanyer, En Maspons, En Collell i En Pella. El motiu immediat d'aquest missatge fou, com se sap, l'agitació produïda pel tractat de comerç amb Anglaterra, que amenaçava, una volta més en la història del segle passat, la reconstitució industrial de Catalunya.

No va limitar-se l'Almirall, en l'escrit, a tractar la política econòmica d'Espanya, sinó que plantejà per primer cop davant dels poders públics el conflicte o discrepància latent entre l'esperit català i la direcció secular de la política espanyola, o, pròpiament dit, castellana. Passà revista, un per un, a tots els motius d'agravi d'aquesta terra envers els governs i reclamà per a lo que l'autor ne deia "grup septentrional o pirinenc" una influència que moderés i contrapesés en termes d'harmonia, la preponderància viciosa del grup central-meridional. [...]

L'Almirall no troba en la vida política espanyola més que un regisme jurídic, liberal i modern en la forma exterior, i un regisme de fet arbitrari i falsejat. En quant a l'ideal col·lectiu, format baix la preponderància de Castella, troba'l petrificat des del segle XVII i, per lo tant, misoneista, anacrònic, envellit. Persisteixen les tendències arcaiques, nobiliàries i de conquesta, els quixotismes romàntics, la manca de sentit econòmic, el despreci del treball, la incapacitat científica, i l'esperit d'intolerància i imposició (defenderla y no enmendarla) a les quals seguiren, com l'ombra al cos, la desmembració successiva i constant dels seus dominis d'Europa i Amèrica, desmembració que no s'havia consumat definitivament quan l'Almirall escrivia, però que no havia de trigar gaire a succeir, com ja preveien les intel·ligències no vulgars. [...]