El Qatargate i més enllà
Escàndol. La bugaderia qatariana ha empastifat de ple les institucions europees. No es tracta només d’una altra operació de compra d'influència i blanqueig d’imatge per part d’una dictadura cruel, com fa anys que es denuncia a Brussel·les. El Qatargate és la porta d’entrada a un entramat de corrupció complex i ben engreixat.
La Fiscalia belga parla de “corrupció, blanqueig de diners i organització criminal” i, de moment, ha detingut una de les vicepresidentes del Parlament Europeu, la socialdemòcrata grega Eva Kaili, i quatre persones més. Els escorcolls policials a l’Eurocambra, les bosses de plàstic plenes de diners i una suposada ONG que es ven com a lluitadora contra la impunitat mentre cobra per defensar causes i personatges de passat fosc fan que la història sigui llaminera, per immoral i vergonyosa. I, alhora, el més escandalós és que els responsables de les institucions europees surtin a mostrar la seva sorpresa davant unes pràctiques conegudes i repetides per governs autocràtics d’arreu del món.
Negoci. A Brussel·les hi ha unes 30.000 persones que fan lobi al voltant de les institucions comunitàries, moltes de les quals abans formaven part del sistema. Polítics i grups de pressió –de vegades vestits de consultores de comunicació, d'altres fins i tot d’organitzacions sense ànim de lucre– que blanquegen la reputació de dictadors, buscant negocis lucratius i d'inversió, aturen sancions o difamen contra opositors polítics. Hi ha països que compren i polítics que es venen.
Hi ha comissaris i directors generals de l’antic executiu de Brussel·les que avui seuen al consell d’administració de consultories privades dels mateixos sectors en què ells legislaven fins fa quatre dies, i exministres que, a canvi de diners, s’ofereixen per aconseguir canvis en la legislació europea.
Denúncies. L’any 2015, l’observatori Corporate Europe, una organització que audita el poder dels lobis a Brussel·les i la seva capacitat d’influència en les institucions comunitàries, ja va publicar un informe sobre les consultores de relacions públiques que treballaven per blanquejar la imatge de règims brutals davant la Unió Europea. Ja aleshores hi havia un apartat dedicat a Qatar i a la consultora de comunicació que estava al darrere d’un blog –suposadament de fans del futbol– que es dedicava a carregar online contra les veus més crítiques amb la candidatura de Qatar per al Mundial. Aquest va ser només el primer avís.
Fa anys que grups defensors dels drets humans denuncien, per exemple, que la UE concedeixi privilegis comercials preferents a l'Uzbekistan malgrat les proves de treball forçat en el conreu del cotó en aquest estat de l'Àsia central.
La passada legislatura, a Alemanya, una sèrie d’escàndols van deixar al descobert un grup de diputats de la CDU al Bundestag, que van cobrar suborns dels governs de l’Azerbaidjan i de Macedònia del Nord per fer lobi a favor d’aquests països blanquejant els seus governs autòcrates tant a Berlín com a Brussel·les.
Ja sigui a través de la diplomàcia del caviar de l’Azerbaidjan o la del petroli, la compra d’influència es fa, moltes vegades, al preu de la violació de drets fonamentals.
Qatar és avui un dels objectius de la Unió Europea i d’alguns dels seus estats membres, entre ells Alemanya, per assegurar-se més importació de gas i petroli que substitueixi la dependència energètica de Rússia. Tant la Comissió com alguns governs de la UE han firmat importants acords amb el país del Golf aquests últims mesos.
