1. Adif i els maquinistes de tren que circulen per Catalunya han mirat i remirat totes les vies i han identificat quantes zones de perill hi ha. Han comunicat que els trams que cal arreglar a Rodalies són, exactament, 155. Ni 154, ni 156. 155. Algú creu que la xifra és casual? Els qui ja fa temps que tenim la mosca al nas veiem una provocació cada vegada que s’esmenta aquest número.
2. No volien Mourinho? Tres tasses. Abans del Benfica - Real Madrid de la darrera jornada de la lliga de la Champions, Álvaro Arbeloa va definir l’entrenador portuguès com “uno di noi”. Mourinho, per la seva part, va dir que, de tots els jugadors que havia tingut a la seva carrera, Arbeloa era de les persones que més apreciava. Hores després, quan el Benfica va derrotar el Madrid i quan el seu porter, a l’últim remat del partit, va marcar el quart gol que el classificava, Mourinho se’n va anar a celebrar-ho just davant de la banqueta del Madrid. En el seu moment d’eufòria desfermada, ni es va recordar que era amic d’Arbeloa ni que havia estat l’entrenador del Reial Madrid més mimat per Florentino. Aquella nit de derrota blanca, l’editorial de Pedrerol al Chiringuito només va tenir quatre paraules: “Que bueno es Mourinho”. En el fons, tenen un imant amb aquest entrenador en hores baixes. L’admiren, l’estimen i els treu de polleguera a parts iguals. L’atzar ha volgut que, en el sorteig, el Madrid i el Benfica hagin de tornar a jugar l’un contra l’altre l’eliminatòria de setzens de final. Tres partits seguits contra Mourinho generen un desgast que, a mitjà termini, passarà factura al Madrid.
3. Sílvia Orriols ha pogut explicar el projecte d’Aliança Catalana davant del món empresarial. Fins ara, també des de les elits econòmiques del país s’havia aïllat socialment l’extrema dreta independentista. Emili Cuatrecasas, en canvi, l’ha convidat a l’Hotel Terraverda, dins de l’Empordà Golf Club del qual és amo des de 2017, perquè 250 persones poguessin sentir els arguments de l’alcaldessa de Ripoll. Ara que les enquestes la situen com a possible tercera força al Parlament, volien saber el pa que s’hi dona. De mica en mica, sorprèn veure com es van escapçant els tallafocs. Esclar que hi ha gent que, al marge del què diran, sap regar tots els horts. Recordem que Cuatrecasas, just després del Procés, va fitxar Soraya Sáenz de Santamaria com a sòcia del bufet. El 2019 va passar de vicepresidenta del govern de Rajoy, i del 155, al consell d’administració d’un dels despatxos d’advocats que més facturen a Barcelona. Per cert, el golf de l’Empordà és un camp on, d’ençà de la nova propietat, el codi de vestimenta obliga a jugar amb el polo per dins dels pantalons. Ja es veu que els agrada l’ordre fins als límits de l’absurditat.
4. Setmanes abans d’anar al Liceu, a veure una funció inclosa dins de l’abonament de ballet, rebies un correu electrònic. T’avisaven que Balkan Erotic Epic era un espectacle de contingut sensible, amb nus integrals i escenes sexuals explícites. Per això no hi podien entrar menors d’edat i tots els assistents havien de posar el seu mòbil dins d’una funda de seguretat amb sistema de tancament magnètic. Només després de tres hores eternes de la coreografia de Marina Abramovic, que potser amb una horeta ja hauríem fet, el personal del Liceu et desprecintava el carenat de la bosseta. Ningú no va filmar el festival de penis bellugadissos i de vagines que invocaven els déus. Això sí, no va sonar ni un mòbil en tota la funció. Potser aquesta mesura s’hauria d’implantar també als teatres. I, després, fer posar també dins de la funda tota la col·lecció de telèfons presumptament intel·ligents que a la gent li sona a l’hora en punt, o quan s’ha de prendre la pastilla o quan l’avisa que fa massa estona que no s'aixeca.
