16/11/2011

De què van aquestes eleccions

3 min
De què van aquestes eleccions

Els tres partits previsiblement més votats a Catalunya en les properes eleccions ens diuen respectivament que el que està en joc és "sortir de la crisi" (PP), "salvar les prestacions socials" (PSC) i el "pacte fiscal" (CiU). Qui té més raó?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per esbrinar l'impacte del resultat electoral sobre la crisi, primer hem d'aclarir a quina crisi ens referim, ja que a Espanya en coincideixen quatre: una crisi economicolaboral, una de financera, una d' institucional i, finalment, una de moral.

M'atreveixo a afirmar que el resultat electoral no tindrà cap efecte sobre la primera crisi. A Espanya no hi ha marge de maniobra per fer política expansiva, ja que per sobre de tot s'ha de reduir el dèficit. Per tant, l'evolució de l'atur en la propera legislatura dependrà de la demanda mundial (que no pinta bé) i de la nostra competitivitat (que està malament); la primera no depèn del resultat electoral, i, a curt termini, la segona tampoc. El que el nou govern pot i ha de fer és posar les bases perquè la taxa d'atur sigui com la dels països del nostre entorn no quan acabi la legislatura a punt d'encetar-se sinó la següent. Això exigeix tocar molts interessos enquistats, i la resistència serà ferotge.

La crisi amb què haurà de bregar el govern entrant des del primer dia serà la financera. Malgrat les retallades i malgrat l'augment de l'IVA del juliol de l'any passat, les administracions públiques espanyoles continuen necessitant que algú els presti diners contínuament per arribar a final de mes, i cada cop resulta més difícil convèncer aquest algú que és sensat fer-ho. ¿El PP ho farà millor que no ho ha fet el PSOE? Contra corrent, diré que l'actuació del darrer PSOE ha estat satisfactòria: ¿qui hauria dit, encara no fa sis mesos, que Espanya tindria més credibilitat que Itàlia, que és el que ara creuen els mercats? Un cop en el poder, el PP seguirà fent el que dicten els prestadors i els seus representants: retallar despesa pública i apujar impostos. Molt probablement acabarà apujant l'IVA (a costa d'estimular el frau), l'impost sobre la benzina i el preu de l'electricitat (cosa que, de passada, tendirà a millorar la nostra balança comercial).

On queda l'objectiu socialista de salvar les prestacions socials? Com que no crec que el PP o CiU tinguin menys interès que el PSOE a preservar-les, m'inclino a pensar que el resultat electoral no afectarà unes retallades que són inevitables i que estic segur que tothom farà el que podrà per minimitzar.

La tercera crisi és la institucional. El model instaurat per la Constitució del 1979, l'estat de les autonomies, s'ha revelat inviable perquè aquestes -responsables de les principals prestacions socials- estan mal finançades i perquè l'aplicació del model s'ha fet sense prou lleialtat, sobretot perquè l'administració central no s'ha aprimat prou després de transferides les competències a les CCAA. Amb la proposta del pacte fiscal, CiU ha fet d'aquesta crisi el centre de la seva campanya. El PP (com el PSOE) ha procurat eludir la qüestió, però no per això deixarà d'esclatar-li a les mans l'endemà del 20-N, perquè la situació dels governs autonòmics (excepte els de règim foral, naturalment) és insostenible. Inevitablement, el nou govern haurà de trobar-hi una solució: que aquesta sigui un pedaç per seguir maltirant (i continuï discriminant els catalans més enllà de tota mesura) o constitueixi una reforma seriosa que estabilitzi el model dependrà de si CiU manté la posició (cosa que, recordem-ho, no ha fet mai cap govern de la Generalitat) i, sobretot, del sentit d'estat que en aquesta qüestió acabi adoptant el PP.

Certament, ens cal un govern fort per donar confiança als nostres creditors, per posar les bases perquè Espanya deixi de ser un país amb una taxa d'atur anormal i per resoldre la crisi institucional. Una majoria absoluta del PP donaria al govern una posició de força per fer-ho. Tindrem realment un govern fort? És aviat per pronunciar-s'hi; dependrà més de la qualitat humana dels seus membres que de les majories de què disposi.

Resta, finalment, la crisi moral, prèvia a les altres i que n'explica la gravetat. No sóc optimista a curt termini. ¿Les eleccions podrien haver estat un element de regeneració moral? Sens dubte, però hauria calgut que els aparells del PP i del PSOE (exceptuo CiU perquè els missatges que emet des de la Generalitat són diàfans) haguessin decidit tractar els electors com a ciutadans madurs i ens haguessin dit la veritat: que l'ocupació no millorarà en els propers anys, que la sortida del forat exigeix treballar més per menys (els treballadors) i fer-ho millor (els empresaris), que s'han acabat els diners per fer grans obres i que tothom s'ha de sacrificar perquè l'estat del benestar sigui sostenible. En comptes d'això, el govern del PSOE s'acomiada amb un mapa de corredors ferroviaris que, en les actuals circumstàncies, només podem qualificar d'obscè (a qui es pretén enganyar omplint el mapa d'Espanya de ratlles?) i el PP es despenja prometent una (bé que moderada) reducció d'impostos que no podrà complir i una ràpida sortida de la crisi que és impossible. Passi el que passi el 20N, s'haurà perdut una oportunitat.

stats