Els 3.500 euros que tenim tots a Suïssa
Un acudit (dolent). Passen una formiga i un elefant per un pont de fusta, suspès sobre un riu. Quan acaben de travessar, la formiga diu: “Quin soroll que hem fet, eh?” Ja els he dit que era dolent, però és que il·lustra a la perfecció la portada d’aquest diumenge d’Abc. “Els espanyols oculten 160.000 milions d’euros sense declarar”, diu el titular, escrit sota un bitllet de 500 euros que té un cop de brotxa de color blanc. Agafo la calculadora. Surt que cada espanyol té 3.500 euros, aproximadament, en diner pendent de blanquejar. A una família de quatre persones li toquen 14.000 euros, a sota el matalàs. Evidentment, aquesta estadística desinforma. Perquè els 160.000 milions d’euros de què parla l’Abc es distribueixen de manera tremendament asimètrica: la majoria de parroquians veuen els bitllets de 500 euros només en els fotomuntatges de les portades creatives de la premsa i similars. Expressar la suma total en el titular suggereix la idea que el diner negre es reparteix entre tota la població. Però és que els 160.000 milions de marres són només els diners no declarats del total que alguns espanyols -i no pas aquell genèric inquietant “els espanyols”, que es repeteix a l’interior del text- tenen en països de baixa fiscalitat. Paguen justos per pecadors (o formigues per elefants). I potser és involuntari, però un redactat així legitima, en el fons, aquest tipus de corrupció: “Si ho fa tothom...”
Àlbum de titulars
“Un Louis van Gaal nan es va embolicar amb la meva dona” (Pàgina sencera al ‘Sunday Sport’ amb aquest dubtós testimoni)
