Què hem de fer amb les fotos del jihadisme

HEM DECIDIT, de moment, no publicar les imatges de les decapitacions jihadistes. No vam publicar les de la vintena de cristians coptes egipcis agenollats abans de ser degollats. De moment ens pesen en contra les prevencions pel que tenen d’escabroses les imatges i pel que tenen de propaganda. Però és cert que el debat genera dubtes, hi ha mitjans que les publiquen i ho defensen, d’altres tenen claríssim que no ho han de fer. És un debat clàssic del periodisme, què és un fet noticiable, i també l’autocensura o la censura per evitar als lectors o espectadors imatges desagradables, per violentes, o morboses, per l’exhibició de cadàvers. Les solucions o posicions que prenem ja mostren l’ambigüitat de tot plegat. A vegades decidim que sí, però no a portada. O sí, però que es vegin de lluny, evitant primers plans. Personalment trobo que el cas del jihadisme inclou nous matisos. Perquè evidentment aquests vídeos i fotos són una eina per reclutar nous adeptes a la seva causa terrorista, i sembrar el terror. No són imatges captades per un professional del fotoperiodisme, per un observador neutral, sinó facilitades per una part del conflicte, pels assassins i, per tant, si ells volen que es difonguin, sembla raonable no seguir-los el joc i no participar de la seva propaganda. Però un cop en aquest punt convé recordar que moltes de les imatges les faciliten parts interessades, que de fet a les guerres actuals les càmeres són un arma més, que ensenya el que convé i amaga el que no convé, que emmarca i per tant selecciona, ensenya i amaga. Si no acceptem les fotos jihadistes perquè són propaganda, no hauríem d’acceptar cap altra propaganda. Els lectors, què en penseu?