31 quilòmetres per la independència

Presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional CatalanaQuan corres una marató s’ha de vigilar molt quan arribes als 30 quilòmetres. En diuen “córrer contra la paret”, una sensació d’esgotament total que es repeteix, gairebé de forma màgica: “Quan vaig arribar als 30 no vaig poder més”, diuen molts corredors. Sembla una llegenda urbana, però és veritat, i té una explicació molt simple: les 2.000 quilocalories que pot emmagatzemar el cos humà s’acaben.

Aquesta serà la cinquena mobilització rècord que Catalunya durà a terme amb èxit. Els poders de sempre estan desitjant que els carrers quedin buits perquè, en el fons, aquesta és l’estratègia de l’Estat: mo moure’s fins que els ciutadans sentin que corren contra la paret i s’esgotin. I tot torni a ser normal.

Desbordem els carrers per defensar la democràcia. No hi ha cap excusa per demà, Onze de Setembre, quedar-se a casa. L’estat espanyol, amb seient a la Comissió Europea i a les Nacions Unides, està clarament caracteritzat per la no-separació de poders, per la permanent judicialització de la política i per una falta de transparència de la qual només ens podem desmarcar. Desbordem els carrers de forma cívica, festiva, reivindicativa i, com sempre, exemplar, per contraposar la nostra imatge a la d’un estat espanyol descaradament antidemocràtic que es dedica a legislar contra els drets més bàsics dels ciutadans. D’un Estat que prefereix anar a unes terceres eleccions a donar l’oportunitat als seus ciutadans de decidir sense coaccions el seu futur.

La República Catalana encara no existeix i no podem defallir per aconseguir-la. Tenim la majoria dels nostres representants polítics compromesos amb el desig que hem manifestat reiteradament als carrers: aconseguir un estat més lliure i més just. El sobiranisme representa gairebé dos terços del Parlament i les forces manifestament independentistes són majoritàries per primera vegada a l’hemicicle. Tenint tot això a favor no podem no acabar de posar-hi la nostra part si ho hem fet fins ara.

L’èxit històric d’aquests darrers anys no pot caure en un no-res i convertir-se en munició dels que ens volen residuals. Les mobilitzacions que han fet la volta al món des del 2012 han estat l’avantsala de convocatòria d’eleccions, del 9-N i d’unes eleccions plebiscitàries que ens han portat a l’escenari en què ens trobem: el més favorable de la història per aconseguir la República Catalana, la República de tothom i per a tothom. Hem arribat fins aquí gràcies a la dedicació silent i constant de tots els que ens han precedit i gràcies, també, a les manifestacions més espectaculars de la història: quedar-se demà a casa no és una opció.

Aquest any, a més, el territori té la clau: Tarragona, Lleida, Berga i Salt representaran juntament amb Barcelona els pilars d’aquest país millor que anhelem i acolliran, alhora, les manifestacions més grans de la seva història. La República de la solidaritat i la diversitat, la de la cultura, la de la xarxa i el progrés, la de l’equilibri territorial i la de les llibertats bategaran alhora per fer vibrar el país i el món.

Sortirem i omplirem els carrers de Lleida, Salt, Berga, Tarragona i Barcelona per defensar les institucions catalanes, per defensar els representants polítics escollits democràticament i imputats per haver posat les urnes. Defensarem i recordarem la tasca de totes aquelles persones que aquesta Diada ja no hi podran ser però que van dedicar la seva vida a procurar-nos un futur millor. I farem el mateix pels més petits i pels que han de venir. Estem plens d’esperança.

Necessitem viure en plena democràcia i només ho aconseguirem en el marc d’una Catalunya independent. Però més democràcia també passa per no limitar-se només a votar: més democràcia també vol dir omplir els carrers de persones, d’il·lusions, de reivindicacions justes i de somriures. Som els de la revolució dels somriures i demà ho tornarem a demostrar.

Només els corredors que realment volen acabar la cursa superen la paret dels 30 quilòmetres. Només els pobles que realment volen ser lliures aguanten l’apatia de l’estat, la indiferència del món i el cinisme d’alguns propis.