Aquesta influencer madrilenya que es diu María Pombo (no deu ser família de l’escriptor Álvaro Pombo) i que compta amb més de tres milions de seguidors, ha dit, a TikTok: "Crec que hem de començar a superar que hi ha gent a qui no li agrada llegir i que no sou millors perquè us agradi llegir". La frase venia a tomb, perquè va fer un vídeo de la seva “llibreria” (sic) on no s’hi veien llibres, com un seguidor li va fer notar.
Té raó. Té tota la raó i no hi hem de donar més voltes. No som millors –només faltaria– perquè ens agradi llegir. Tampoc som millors si ens agrada escriure. Per una raó purament de format (mirar els signes d’uns fulls relligats i convertir-los en paraules) no som millors que altres consumidors de ficció com ara els amants del teatre, del cine o de la televisió. Simplement, el nostre format (que no és l’únic que fem servir) és una mica més complicat que d’altres. Costa més, mecànicament, llegir un llibre que veure els vídeos de la Maria Pombo. Costa més anar en bicicleta de pedals que en bicicleta elèctrica, però els de la bicicleta a pedals no són “millors” que els altres encara que gastin més calories.
Ser lector té uns avantatges, esclar, respecte a no ser-ne. La capacitat d’atenció, d’abstracció, de fabulació ens fan persones més complexes i crítiques. Que en un diari, ara, s’hi admetin comentaris –sovint brillantíssims– dels lectors (i podria escriure aquest “ara”, en majúscules i sense les comes) demostra com és de fascinant aquest joc de la lectura. Per això, els lectors, si bé no són millors que els no lectors, sí que solen tenir una mirada més desperta (el contrari de l’esguard bòvid del que es passa el dia mirant vídeos curts al mòbil a la vegada que xarrupa una sèrie i es grata l’engonal). L’expressió ho és tot, en una cara. I l’expressió d’un nen lector, d’un jove lector, d’un adult lector és viva, voraç, insaciable, múrria, irònica, expectant, calmosa, alegre. I és per això que l’estimat Emili Teixidor deia, amb tota la raó, que els lectors són més guapos.
