Reflexions noves sobre la violència (1913)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSColumna completa d’Eugeni d’Ors, Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), publicada sota la rúbrica diària “Glosari” a 'La Veu de Catalunya' (9-I-1913). Encara era molt viu el record de l’anomenada Setmana Tràgica del 1909 i es congriaven les tempestes socials per la radicalització del sindicalisme anarquista i pel pistolerisme finançat per part de la patronal. 

La casualitat ha volgut fer-me testimoni d’una escena de violència, al carrer. Escena vulgar, només singularitzada pels repugnants extrems a què la conduïa la intervenció d’una encesa còlera. Els protagonistes eren catalans –oh, ben catalans!... Eren prou de la raça dels bandolers i de Serrallonga i dels guerrillers i almogàvers i dels altres d’una enumeració que recordeu tal volta. –Eren també, no ho vulgueu oblidar, no, de la raça d’aquell terrible Mossèn Cinto jove, cremador de boscos i garrotejador de carreters. Mes, n’havem anomenat un qui de la violència se’n redimia. També tot un poble se’n pot redimir, creant, amb la violència sublimada, una eina de combat contra la mateixa violència –no altrament quan veiem un vacunador utilitzar la malaltia “humanitzada”, “domesticada” contra ella mateixa, si es presentava fera i hostil. –Aquesta redempció pot consistir en una Cultura. I aleshores ve que per amor al fruit donem algun valor també a la negra terra en què ha germinat. Car en terra de mal neixen sovint les millors coses i delicades. Així Santa Maria della Salute naixia de la pesta i dels seus horrors. Quan esguardo aquest magnífic espectacle que és la civilització hel·lènica i tracto d’explicar-me’l científicament, aquesta interpretació m’acut: LA CIVILITZACIÓ HEL·LÈNICA ÉS EN SON CONJUNT UNA OBRA NACIONAL DE LLUITA CONTRA LA CÒLERA... [en majúscules en el text publicat a La Veu de Catalunya]. –Altrament, aquesta interpretació de les cultures com a defenses es pot generalitzar, i dir, per exemple: La civilització del XVIII és una lluita contra el Remordiment; la civilització del Noucents és una lluita contra l’Anarquia. Sí, en els grecs, contra la còlera. Penseu això, que no recordem prou sovint: que aquells homes no estaven encara gaire lluny de la Prehistòria. –La violència encara fa explosions en Homer. Però ja es redimeix en el ritme. Després, la redempció segueix, l’obra defensiva comença. –La Legislació, l’invent de la Ciutat, Sòcrates, Plató, la “sophrosine”, les estàtues, els cants, la gimnàstica, l’ètica, són episodis d’aquest combat. –S’és violent per instint. Es tracta d’afranquir-se’n per la cultura. Ix d’aquí la més bella floració d’esperit que conegui la història humana. La redempció es consumeix i el poble que hauria estat el més brutal es torna el més polit. Homes irats del carrer, pegueu-vos, mossegueu-vos, no importa. –Veig a l’altra acera un artista que us esguarda, com jo. I aquest altre duu a la butxaca un paper que és el principi de la redempció de vostra violència. Un paper que és, a la ira que us mou en aquest instant, lo que el vers de Sòfocles fou al pecat d’Edip –lo que un marbre de Santa Maria della Salute fou a la pesta de Venècia– lo que el gall que els amics de Sòcrates sacrificaren a Asclèpios fou a les bàrbares primitives hecatombes de bous.