Les relacions Washington-Pequín, amb Moscou al fons (1979)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Mateo Madridejos (Quesada, Jaén, 1932 - Barcelona, 2023) a 'L’Hora' (15-I-1979), setmanari que dirigia Pere-Oriol Costa. Llicenciat en dret, història i periodisme, Madridejos va morir diumenge passat. Va ser el més prestigiós dels periodistes especialitzats en política internacional a la premsa catalana dels anys 1960-1970, i el més significat en aquest àmbit per les seves posicions progressistes.

L'establiment de relacions diplomàtiques entre Estats Units i Xina, esdeveniment en si poc sorprenent, però que ningú no s'esperava tan aviat, se'ns presenta com l'iceberg dels antagonismes i col·lusions que presideixen les relacions entre les superpotències. [...] En l'escenari de l'equilibri triangular, Xina es proposa reforçar l'element que considera, no més dèbil, però sí menys inquietant per als seus interessos. Així, quatre anys després de la catastròfica retirada de Vietnam i Cambodja, els nord-americans tornen a assumir un indubtable protagonisme a l'Àsia, de la mà de Pequín. […] La consolidació de l'estratègia triangular coincideix amb els grans esdeveniments que s'estan produint en la política interior xinesa [...] L’ocàs del dogma de Mao resumeix força bé la nova situació, entre les característiques de la qual sobresurt la sorprenent resurrecció dels «interessos materials», l'entronització del pragmatisme, la planificació econòmica i el retorn als valors de la cultura tradicional, relegats a les catacumbes durant el frenesí revolucionari. Els dirigents xinesos parlen ara de cremar etapes, d'arribar en 20 anys al nivell dels països industrialitzats […] La posició d'Europa és extremadament complexa. Els xinesos diuen estar molt interessats en l'enfortiment i independència de la Comunitat Econòmica Europea, però no fins el punt de fomentar la rivalitat amb els Estats Units, que obligaria alguns països europeus a buscar compensacions en el bloc soviètic. La debilitat permanent del dòlar, d'altra banda, ha mostrat els límits i la fragilitat de la unió europea-occidental, només viable en la mesura en què compta amb la protecció del paraigua nuclear nord-americà. [...] Ara, ni els xinesos ni ningú no pensa que l'Europa comunitària pugui jugar un paper de quarta superpotència independent en el concert mundial. […] Això vol dir que la nova realitat triangular serà present en tots els conflictes, per localitzats que puguin semblar, ja que els països de l'anomenat Tercer Món, incapaços de superar la crisi del neutralisme, amb prou feines si poden exercir influència sobre llurs pròpies i innombrables desgràcies. [...] A l'Orient Pròxim, on els soviètics han quedat al marge de la negociació entre Egipte i Israel, els països àrabs del «Front del refús», així com els palestins, es giren vers el Kremlin amb l’esperança de fer fracassar la «capitulació» sense condicions del president egipci. [...] Si els Estats Units busquen una sortida que els permeti mantenir la vigilància sobre els pous i les rutes del petroli, la Unió Soviètica no pot aventurar-se en una operació que amenaçaria trencar el precari equilibri i arruïnar la coexistència pacífica. Una nova crisi del petroli no només serviria per a posar a Europa de genolls, com a l’època de Kissinger, sinó que resultaria insuportable per a tot el món capitalista. El repte seria terrible per a unes democràcies relativament anèmiques, assetjades alhora pel terrorisme i pels dimonis totalitaris.