23/04/2021

Renda universal, experiments i feminisme

3 min
Veïna al barri de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat.
Disponible en:

L’acord d’investidura entre ERC i la CUP inclou un punt referit a l’establiment d’una renda bàsica universal (RBU). Concretament, diu que el 2021 es dissenyaria un pla pilot, que el 2022 s’implementaria “per franges d’edat més vulnerables” i que, finalment, el 2023 se n’avaluarien els impactes i es formularien propostes per tal d’ampliar-la, “si és el cas”.

Des d’aquestes pàgines, Germà Bel va replicar-hi (24-3-2021) argumentant, entre altres coses, la impossibilitat que la Generalitat pugui finançar una RBU i, posteriorment, Sáez Mateu (6-4-2021) insistia amb els mateixos arguments i concretava que Finlàndia havia desmantellat un experiment com el que ara es proposa “tot reconeixent, sense gaires eufemismes, que havia estat un rotund fracàs”.

Jo, per contra, voldria explicitar la meva simpatia per la proposta i, en general, per la realització d’experiments com el que es planteja. Les raons per donar-hi suport les va expressar de manera brillant Víctor Lapuente al llibre El retorno de los chamanes, on establia la distinció entre els polítics que tenen respostes prefabricades i les proven d’imposar, si és possible de forma ràpida (i d’aquí l’atractiu per a molts del sintagma pla de xoc), i els que, per contra, conscients que ignoren moltes coses, introdueixen les reformes de manera progressiva per poder-ne corregir el rumb si els resultats es demostren erronis. Lapuente anomenava els primers “xamans” i els segons “exploradores” (en un significatiu femení), i les seves opinions sobre els uns i les altres estan condensades en el subtítol del llibre: “Los charlatanes que amenazan el bien común y los profesionales que pueden salvarnos”.

El cas és que hi ha arguments a favor i en contra de la RBU. Per la meva banda, m’hi he manifestat en diverses ocasions contrari, i crec tenir arguments de pes per sostenir la meva suspicàcia, però no estan basats en evidència empírica, que és el que un experiment com el que es proposa podria proporcionar. Simètricament, celebro que els signants de l’acord acceptin implícitament que el pla pilot pot fracassar, i la prova és que parlin d’ampliar-lo “si és el cas”.

Ara bé, tot experiment té limitacions. Per exemple, hi ha qui argumenta que la prova de la RBU ja s’ha dut a terme durant dècades a les reserves ameríndies amb resultats catastròfics. L’argument no és sòlid, perquè a les reserves hi coincideixen altres factors (com el desarrelament cultural). Una altra cosa seria si la RBU s’hagués implantat només en algunes reserves, i si només en aquestes observéssim els nivells d’alcoholisme, suïcidi i atur que ara observem en totes. Per altra banda, i pel que fa a la prova pilot acordada, hem de recordar que una RBU té dues cares: per una banda, consisteix en un augment molt significatiu de la pressió fiscal (necessària per finançar-la) i, per l’altra, en una subvenció incondicionada a tots els membres d’una societat. Òbviament, l’experiment que han acordat ERC i la CUP no permetrà mesurar els impactes de la primera cara (en forma de fuga de contribuents, per exemple), i serà important reconèixer aquesta limitació a l’hora d’avaluar-ne els resultats.

Per altra banda, serà necessari alliberar-se de la tirania de les mitjanes, perquè tot sovint justifiquem una mesura perquè beneficia una majoria, sense importar-nos si perjudica una minoria. 

Per exemple, un dels raonaments que fan els defensors de la RBU és que no es traduiria en una reducció de la disposició a treballar per part dels que avui se situen per sota del llindar de la pobresa, sinó que suposaria, ben al contrari, un estímul, perquè ara disposarien de més temps i energies per buscar feina i perquè trobar-la no posaria en risc els subsidis a què ja tenen dret. 

Ara bé, en la nostra societat multicultural hi ha col·lectius per als quals el paper de la dona és a casa, i que treballi fora constitueix un mal a evitar; Najat El Hachmi parla de les dones la professió de les quals és visitar regularment Càritas. Com que tot posa de manifest que aquests col·lectius estan reforçant alguns trets culturals, i molt en particular el que pertoca a la subordinació de la dona, no resulta inimaginable que la RBU pugui reforçar aquest replegament al fer més innecessària la recerca d’ingressos familiars fora de casa.

La igualtat de gèneres a Occident va fer una pas de gegant quan les dones van haver de substituir els homes a les fàbriques durant les guerres mundials. Simètricament, caldrà examinar els efectes de la prova pilot per comprovar si la RBU no reforçaria el patriarcat allà on ja és més fort i esdevindria així una mesura profundament antifeminista.

En conseqüència, endavant amb la prova pilot, però molta perspicàcia a l’hora de dissenyar-la i molta equanimitat a l’hora d’interpretar-ne els resultats.

Miquel Puig és economista.

stats