Per la revisió de la causa de Garraf (1930)

De l’article de l’advocat León de las Casas (Madrid, 1896-?) a 'La Rambla' (10-III-1930). Traduït pel mateix setmanari. Dibuix de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) sobre el Consell de Guerra contra acusats del regicidi frustrat fa cent anys dins un túnel de les costes de Garraf. Havia de passar-hi el tren on viatjava el rei. La bomba es va trobar el 31 de maig de 1925. Els encausats eren del partit Estat Català.

En el diari E1 Sol acabo de llegir que aquest setmanari barceloní –La Rambla– publica les opinions d'insignes juristes catalans favorables a la revisió de l'anomenada "causa del complot de Garraf". Vull afegir-hi la meva, modestíssima, no solament com a advocat davant el Consell Suprem de Guerra i Marina, de Jaume Julià Pedrol, ans encara de testimoni presencial de la vista pública del Consell, celebrada a Barcelona. Perquè abans d'estudiar, com a defensor, la sumària, ja vaig haver d'advertir, com a espectador, que les il·legalitats comeses en la instrucció eren tantes i de tal magnitud, que no podien ésser admeses les dades facilitades als jutges com a base per a formar en consciència un criteri que permetés condemnar els encartats. […] Aleshores vam dir-ho molt clarament: a aquelles diligències que es presentaren com a prova de càrrec, no podíem –per ésser il·legals– ni donar-los audiència contra els acusats. Les lleis de procediment són lleis de garantia per als inculpats; lleis essencialment d’ordre públic, que foren abrogades per un govern que es deia principal mantenidor de l'ordre pels carrers... ¡quan imposava que fossin conculcades en les sales de justícia!

El meu company barceloní, Moles, defensor de Julià davant el Consell de Guerra, raonà en forma definitiva la impossibilitat del suposat complot; la impossibilitat científica que pogués fer explosió la bomba, artefacte que havia conviscut amb les taules de les oficines policíaques i que fou fotografiat a plaer sense les precaucions guardades per altres bombes de veritat. La passió o l'error són els motius de la sumària, quan no el deliberat propòsit de portar els jutges a una condemna que agents simuladors, de delinqüència prevista, preparen cautelosament i hàbilment. Però no amb prou èxit que no deixin rastre... ¡Heu-vos ací, processat i en rebel·lió, un dels confidents policíacs i, a la vegada, autors del complot! Cal la nul·litat del procés i la revisió de la causa. [...]