Rumors contra l’Estatut de Catalunya (1932)
Peces històriques
De la crònica de corresponsal a Madrid de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicada a La Veu de Catalunya (23-IV-1932). Era un període també molt aspre i agitat dels debats parlamentaris, llavors a propòsit del projecte d’Estatut de Catalunya del 1931. El passat 12 juliol es va transcriure en aquesta secció un article d’Armand Obiols del 1932 (consultable en aquesta web) que aportava una perspectiva ben diferent a la de Josep Pla.
Coincidint amb l’article del senyor Francesc Cambó [líder de la Lliga] a La Veu de Catalunya —article que ha tingut el valor d’exasperar els elements més unitàriament recalcitrants d’ací en un grau molt més fort que mai per cap home de l’Esquerra—, coincidint amb l’article del senyor Cambó, s’ha començat l’ofensiva contra l’Estatut de Catalunya. [...] Si l’exasperació del debat parlamentari i a la premsa no hagués coincidit amb els rumors que aquests dies han circulat a la Borsa sobre l’Estatut de Catalunya, que hom persisteix a presentar-lo com un element de ruïna per a Espanya, com un pretext que servirà perquè el sistema econòmic del país quedi trossejat, no hauria passat absolutament res. Però tot això influeix lentament sobre la gent. Aquests rumors alarmistes van creant una sèrie de llocs comuns que la gent usa i manipula a les taules dels cafès. D’aquesta manera hom va fent ambient i es va preparant aquell estat de nerviositat al voltant del Congrés, que és un element tan nociu en el moment de discutir una llei. Aquesta vegada, però, és d’esperar que la classe política tindrà més serenitat que abans i aguantarà la diversitat febrosa dels moviments del carrer. El senyor Azaña [llavors era president del Govern] és un home fred. Està convençut que donar a Catalunya una mica de llibertat farà un gran bé a Espanya. Està disposat a defensar l’Estatut al Parlament. El senyor Azaña, ensems, té un gran prestigi. Al Parlament no té obstacle, no té enemic. En termes generals es pot afirmar que és un instrument que el president manipula amb tota llibertat. Aquesta és la garantia principal que té Catalunya. És una garantia molt més important que les declaracions de l’Esquerra. Tot això ¿vol dir que l’Estatut tindrà una tramitació molt dramàtica o, per contra, una tramitació molt fàcil? Depèn. En principi tot fa pensar que la tramitació serà complicada, perquè serà difícil de mantenir la disciplina dels partits. Els caps de grup estan compromesos amb l’Estatut; però molts diputats, a l’hora de votar, veuran la qüestió a través de la situació electoral a la seva província. Aquesta és una de les característiques i un dels inconvenients de la democràcia. Però, respecte a la coherència que podran mantenir els diputats de la majoria, l’actitud del president del Consell pot ésser decisiva. En tot cas, la presència del senyor Azaña al banc blau és una garantia per al bon èxit de les negociacions finals. Ací a Madrid hom creu que el senyor Azaña és l’únic polític capaç de fer cedir, si és convenient, no sols els representants de la part castellana, sinó els diputats catalans. Aquesta idea es basa, al nostre entendre, en una visió clara del joc polític i en la mateixa naturalesa de les coses. Nosaltres ja tenim el mètode i el punt de vista traçats. L’article del senyor Francesc Cambó ens haurà de servir de guia permanentment. Creiem que en aquests moments l’article conté una lliçó magnífica, i és, a més a més, l’únic mètode de treball eficient.
