Sánchez i el “genocidi”
És evident que els equilibris d’un govern de coalició (i la competició pel vot d’esquerres) amb Sumar obliguen Pedro Sánchez a ser una mena de capdavanter de les postures més crítiques amb Israel dins la Unió Europea. I que veure’l a les nou del matí d’un dilluns llegint una declaració institucional en què qualifica de genocidi el que Israel està fent a Gaza (l'exministra socialista i actual comissària Teresa Ribera el va precedir divendres en l’ús del qualificatiu) és una manera de retenir la iniciativa informativa i generar una nova i sorollosa polèmica a poques hores (dimecres a les 12 h) que la seva dona declari davant d'un d’aquests jutges que Sánchez ha denunciat que fan política i persegueixen la seva família.
Alhora, acusar Sánchez de fer servir la política internacional per fer política interna és ridícul, perquè ho fan tots els governants. Com Netanyahu, sense anar més lluny. El seu govern de coalició amb ministres de l’extrema dreta és una de les raons que l’han obligat a continuar una massacre que ja s’enfila cap als 65.000 morts. Netanyahu sap que, si el seu govern caigués, a part de tenir molt difícil la victòria electoral en unes noves eleccions, el continuarien perseguint els càrrecs per corrupció, a part dels de crims contra la humanitat.
Tota política internacional és política nacional i tota decisió en l’àmbit internacional està fortament condicionada pels interessos electorals del governant que les pren. I amb independència de les simpaties per palestins o israelians, Sánchez ha donat una resposta (relativament còmoda, tenint en compte el pes internacional d’Espanya) al comentari que fa tothom: com és que ningú no hi fa res?
