Els Segadors

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEn el passat número de Catalunya, l’amic Bertran i Pijoan llençava l’idea d’aprofitar unes festes en projecte, celebrant el triomf de la Mancomunitat, per estrenar un himne nacional català, que vingués a substituir el cant d’ Els Segadors. [...] Tal com són, Els Segadors tenen arrels massa fondes dins el cor de molts catalanistes, per ser-ne tant fàcilment arrencats. I alguna virtut hi hauria en ells quan així hi arrelaren. [...] La nostra gent va decidir-se per un cant, que potser no expressarà els nostres ideals civils d’avui, que no serà un Himne a la raça i a ses passades i futures glòries, però que jo no m’atreviria a dir que no sintetitzi l’esperit de Catalunya, en certa manera; perquè jo crec que sovint l’esperit d’un poble se sintetitza millor en una cançó popular (i és igual dir popular que popularitzada) sobre qualsevol tema, que en les vaguetats incolores d’un himne progressiu d’encàrrec, que, dit sia de pas, no sé, mort En Maragall, qui hi ha aquí avui per donar-li ànima de cant nacional. Va decidir-se per una cançó qui és la glosa d’un fet concret; ni el més gloriós ni el central del nostre passat, però que jo em guardaria de qualificar-la d’incongruent i anecdòtica: perquè dins ella l’anècdota amaga un símbol d’un alt valor. La guerra dels Segadors no és cap detall desproveït de significació dins la història del nostre poble; la dissort de Catalunya omple tanmateix uns quants segles d’aquella; i no s’és resolt encara el plet de la nostra llibertat [...] i perdura com el rastre d’un antic esclavatge. […] Un himne nacional, per altra banda, és com una senyera. La música i la lletra tenen per l’un el mateix valor que els colors per l’altra, és a dir, un valor molt relatiu. L’únic essencial en ells és la virtut d’inflamar el cor del poble. La finalitat de l’himne nacional és arborar l’entusiasme, no canalitzar-lo. I aquest entusiasme, independentment d’allò que digui la lletra, serà amor o odi segons convingui al moment. I el poble, al entonar-lo en una festa de germanor, ja el cantarà amb un accent distint de quan ho faci en una bella hora d’entusiasme bèl·lic. [...] En aquest cant d’ Els Segadors, que, fins al dia en que siguem arribats al cim dels nostres destins gloriosos ens recordarà l’hora en que ens redreçarem per emprendre la pujada, jo hi veig quasi una xifra de la nostra història. [...] Quin altre cant podria substituir aquest, si el poble no l’escollia amb la mateixa espontaneïtat, que solament llavors tindria igual virtut, igual riquesa d’eficàcia com a himne nacional?