19/01/2023

Set claus per millorar el món

4 min
"Per poder fer front als reptes que ens preocupen, ens cal millorar la nostra comprensió del passat i del present, i entendre cap on va el futur".

Dimarts vaig fer una de les xerrades d’un cicle anomenat Claus per llegir el món, organitzades per la fundació Helping to Help, a la qual m’havien posat per títol Un futur amb creixement responsable. Trobo molt oportunes iniciatives com aquesta, ja que penso que el nostre nivell actual de desorientació i d’incertesa és molt alt, tant aquí com a tot arreu. Aquesta manca de perspectives sobre el futur és un dels elements que més contribueixen a viure un present dubtós, conflictiu, i per això perillós. Per poder fer front als reptes que ens preocupen i poder aprofitar les oportunitats que veiem, ens cal millorar la nostra comprensió del passat i del present, i entendre cap on va el futur, i com podríem orientar-lo a objectius millors per a tots nosaltres. Faig una petita síntesi del que jo en penso i del que els vaig dir, per si modestament puc ajudar algú.

Comencem per entendre el passat: hem arribat on som gràcies a tenir accés a aliments, recursos naturals, energia, informació i coneixements, i a la col·laboració col·lectiva. Alguns d’aquests elements ens serveixen per consumir, però tots ens permeten transformar-los i crear eines de tipus material o intel·lectual que ens ajudin a aconseguir els objectius que necessitem o que desitgem. El nostre progrés personal depèn de poder accedir-hi, i utilitzar la seva força tenint en compte els seus perills, després d’haver fixat prèviament els objectius. I el progrés col·lectiu depèn, a més, de saber fer-ne una distribució equitativa per a tots els membres de l’espècie. La responsabilitat personal i l’organització social ho han de permetre, ja que no podem acceptar un creixement que no signifiqui una millora per a totes les persones i per a tots els pobles. Cal, per tant, pensar que necessitarem un creixement real del PIB mundial per incorporar-hi els que ara n’estan exclosos. No es tracta d’anar a la igualtat universal, però sí de reduir la desigualtat i d’evitar l’exclusió. Segur que necessitarem polítiques de creixement i d'altres de decreixement, però sobretot hem de definir les exigències d’un creixement sostenible i responsable. Per si pot ser útil, exposo, de forma molt resumida, les set claus de les quals, atenent la demanda rebuda, vaig parlar.

1. Hem de tenir ben clar que el nostre objectiu final no ha de ser el creixement econòmic –que només és una de les eines–, sinó el creixement del benestar personal i col·lectiu. Això implica que ni el PIB ni tampoc el PIB per càpita són índexs suficients per mesurar el progrés, ja que de vegades poden tenir conseqüències que dificultin millores de benestar. Hem de substituir-los o complementar-los amb d'altres que reflecteixin l’equitat, les desigualtats, la salut, la formació i les oportunitats personals o la qualitat de la convivència.

2. Hem de desmaterialitzar el benestar i aconseguir-lo menys a través de la propietat d’eines materials i més a través de l’accés a serveis, personals o col·lectius, privats o públics, gratuïts o no. Cal també disminuir la quantitat d'eines materials d’ús individual i augmentar les d'utilització col·lectiva i compartida.

3. Hem d’aprofitar al màxim l’energia obtinguda per transformació de la que rebem gratuïtament del sol, reduint molt la que generem per combustió de fòssils, que haurien de restar per sempre sota terra. També hem d'augmentar molt l'eficiència en el camp energètic, reduint molt les pèrdues en la seva generació i en el seu ús. No es tracta només de canvi de combustible, sinó d'estalvi i eficiència.

4. Hem d’assegurar la reutilització, tantes vegades com sigui possible, dels minerals transformats, eliminant el conegut “d'un sol ús”. Menys obsolescència, menys utilització innecessària, més reutilització, més reciclatge i més circularitat.

5. Hem d’aprofitar al màxim la potència de les tecnologies digitals per augmentar els components immaterials del benestar, que seran cada cop més abundants, més potents i més fàcils d’utilitzar. Caldrà incrementar la inversió pública en els camps de la salut i de la formació, per tal d’assegurar un accés universal i una igualtat d’oportunitats per a aquells que pateixen exclusió o que suporten una bretxa digital.

6. Hem de revisar la globalització dels bits, dels capitals i de les dades, amb l’objectiu de combatre l’activitat econòmica purament especulativa i sense valor real, l’evident apropiació i manipulació de la informació, i la manca d'una regulació global d’aquestes activitats.

7. I, sobretot, no hem d'oblidar que la no sostenibilitat ecològica que genera el canvi climàtic i la no sostenibilitat social que generen l’acceleració demogràfica i les grans desigualtats globals fan urgent una revisió a fons dels actuals models de civilització i de consum creats en el període industrial. Aquelles persones i aquells territoris que han gaudit i s’han beneficiat d’aquesta etapa tenen l'obligació de posar-se al capdavant i de participar amb molta més generositat en el nou repartiment del creixement.

Un creixement que contingui aquests elements seria sens dubte un creixement responsable, i permetria la progressiva integració de més i més persones a una societat desenvolupada, sostenible, pacífica i amb una perspectiva de futur i de progrés.  

Joan Majó és enginyer i exministre
stats