Són entre nosaltres
L’home que avui ens ocupa és de la localitat, per a mi desconeguda, de Roquetas de Mar, però podria ser de Sant Kevin de Vallfosca. És un personatge shakespearià, per tant, universal. Vegem els fets: va vendre’s una moto espatllada a això que en diem “un tercer”. El tercer la va arreglar i vet aquí que, com és natural, va passejar-s'hi tot orgullós pel carrer. Llavors, ell, l’antic amo, en veure la seva antiga possessió, llampant i com nova, funcionant a tot gas, gràcies al tercer, no ho va poder suportar i l'hi va robar. La feina que va fer per executar la sostracció no és poca. Els motius? A mig camí entre els d’Otel·lo i els d’Horaci.
Hi havia un sistema molt més senzill que vendre’s la moto espatllada i robar-la un cop arreglada. El tradicional sistema de dur-la al mecànic perquè l’arreglés. Ja no dic arreglar-la ell, perquè no tots estem dotats per a l’art de la reparació motora. I ho dic jo que, aquests dies, estic descobrint la paleta que duc a dins. Però aquí rau el nus, el conflicte de la història. Hi ha gent, com aquest senyor de Roquetas de Mar, que no, no, mai portarà a arreglar res. Ho fa per principis. Al lampista no se li truca. Ni per la moto, ni per la nevera, ni per res. Si cal, es llença l’objecte empestat i se’n compra un de nou. Hi ha gent que no suporta la idea de trucar al lampista. I no és per diners, és una altra mena de sentiment moral. Trucaran al lampista quan surti l’aigua a raig, però no li trucaran mai si s’ha espatllat el joc de l’aixeta.
És la mateixa mena de persona, ho he vist, que no pregunta una adreça. Dona voltes, consulta potser el Google Maps, però no, no, no preguntarà. És la mateixa mena de persona que no vol trucar mai a un restaurant per saber si hi ha taula. Preferirà anar-hi i arriscar-se que li diguin que no abans que trucar. Vostès els coneixen.
