Sortir, sortir, sortir

Si volien donar-nos aire, ho han aconseguit (una altra cosa, com va dibuixar en Miquel Ferreres, és que ens arribin les ajudes econòmiques o les vacunes, però aquesta és una altra qüestió). El cas és que aquests dies de Setmana Santa les gentades han pres possessió de la catalana terra amb una determinació bíblica, fins a arribar a estampes mai vistes en alguns indrets, com ara controls municipals de carreteres per avisar que el poble estava “tancat”, o sigui, que no hi cabia ni un cotxe, ni una caravana, ni una mascareta més, i els aspirants a dinar a quarts de cinc havien de girar cua i continuar l’aventura més avall. La saturació mental de la societat a causa de la pandèmia és infinita, al contrari del que passa amb el nombre de llits d’hospital i les forces sanitàries disponibles, de manera que l’única forma d’evitar que rebentin totes les parets, les del sistema de salut i les d’un mínim respecte a les normes de convivència, és aconseguir que el pla de vacunació vagi fi com una seda i àgil com una gasela. Perquè, si no, ja no ho pararan amb multes.