27/01/2021

Per sortir del tràngol

4 min

Votarem el 14-F? El TSJC ho dirà... Però se li ha de permetre que ho digui? Per què? Es pot evitar? Sí, al final hi anem. Ans, però, cal situar-nos. 

Fa un parell de setmanes es van suspendre les eleccions. Això va ser habitual fins a l’estiu de 2020: quasi 70 eleccions, es van suspendre. Però ha estat excepcional des de setembre: se n'han fet més de mig centenar (a Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Xile, cinc estats de la UE...); i des del mateix setembre, a part de Catalunya, se n'han suspès a tres països: Jamaica, Malàisia i Somàlia.

En connexió amb la decisió de suspendre-les, els responsables institucionals i els mitjans audiovisuals públics han escenificat una veritable apologia de la por a votar. No és que la situació no sigui greu; ho és. Però és més alt el risc de contaminació en qualsevol activitat relacional encara permesa que als col·legis electorals, atesos els preparatius (pertoca lloar aquí la transparència d’Ismael Peña-López, sense necessitat d’estar d’acord amb totes les decisions i explicacions) i els precedents. 

Una excepció, però: la franja horària recomanada per a positius de covid. Per què autoritzar que trenquin l’aïllament els positius de covid? ¿Per garantir el dret de vot a tothom, tothom? Això no s’ha fet mai de la vida, i és impossible. A totes les eleccions hi ha gent malalta, i hospitalitzats. Més encara, a la darrera passa de grip precovid, en la primera setmana de febrer de 2019, es van diagnosticar en centres sanitaris 27.000 casos. L’any 2018 es va arribar a 30.000 casos diagnosticats en centres sanitaris en una setmana. ¿Caldria prohibir les eleccions en gener i febrer? 

Una dona votant a les eleccions gallegues, el 12 de juliol de 2020.

Amb intenció generosa -garantir el dret a vot de tots, tots- s’ha arribat a extrems que superen tot el que s'ha fet fins ara arreu. Però enlloc s’ha qüestionat la legitimitat d’eleccions pel covid. No toca autoritzar el trencament de l'aïllament dels positius. Els diagnosticats entre el 6 i el 14 de febrer seran entre 25.000 i 30.000 persones, sembla. Encara no sabem qui són ni on viuen, motiu pel qual no es pot esbiaixar el resultat si es decideix aviat. Hi pensen? 

Aquesta és la clau: s’ha sobreestimat l’impacte del covid en la legitimitat de les eleccions. I molt, vistos els antecedents de totes les eleccions celebrades des de l’estiu. També de les de Portugal. L’exageració que n’ha fet la maquinària catalana de la por ha estat malaltissa, però no hi ha espai ara per a detalls. De fet, si la pauta portuguesa es repetís a Catalunya, considerant únicament el covid, la participació el 14-F seria entre el 72% i el 75%. Per cert, no ho serà, però a causa de la caiguda d’interès per les eleccions.

Ara, a barraca enfilem; opinions són opinions, però dues coses semblen indubtables: 

1) Els partits i líders polítics són escoltats pels seus seguidors i indecisos propers, i els informatius audiovisuals fets a Catalunya tenen més seguiment entre electors pro independència, mentre que els estatals tenen més audiència entre els unionistes.

2) Els partits i líders catalans i els mitjans audiovisuals que segueixen majoritàriament els electors propers han actuat com una maquinària de propagar la por a votar. Encara ho fan. Els partits i líders unionistes i els mitjans estatals transmeten als seus electors propers que la por a votar és una exageració del Govern, perquè els independentistes veuen que el 14-F perden i per això volen suspendre les eleccions. 

Aquests són els missatges diferents que arriben als diferents segments de l’electorat. Pel que fa a la mobilització, fa falta dir més?

Si des de l’independentisme es vol angoixar amb el perill de votar, seria més convincent tancar tot el que no és servei essencial, encara obert. Això, esclar, si es juga la carta de "Segur que el TSJC accepta la suspensió de les eleccions per la gravetat del tema sanitari", així que fot-li decret de suspensió.

Ara, si realment es creu que el TSJC participa en una operació d’estat, aquesta estratègia és un estúpid suïcidi electoral, perquè promou la por i l’abstenció entre electors independentistes, mentre que entre els unionistes s’està promovent la participació. I seria temerari deixar que el TSJC decideixi segons interès electoral de l’Estat, en qualsevol cas (si el 14-F va bé a l’Estat, es vota; si no, el 30-M, o quan sigui).

Arribats a aquest punt, revisem els fets: 1) Constatada l’evolució diària dels contagis (que, cert, tardarà a notar-se als hospitals); 2) Constatades les garanties de seguretat que s’ofereixen en la jornada electoral. Conclusió: és obvi que el risc de contagiar-se per votació presencial (hi ha el correu) és molt inferior al de qualsevol activitat relacional permesa (sobretot, suprimint la franja horària per a positius de covid). 

Per tant, ¿seria pertinent derogar el decret de suspensió i evitar que el TSJC decideixi? ¿Algú creu que els partits unionistes sortiran llavors a dir que la gestió és catastròfica, la situació és terrorífica, i que no es pot votar sense contagiar-se? Opino que no, perquè desmobilitzarien el seu electorat, i sembla que ells tenen estrategs electorals.

Germà Bel és economista

stats