Stendhal a Barcelona
Un erudit francès, Mr. Robert Vigneron, ha publicat en la revista Modern Philology un estudi on fixa d'una manera gairebé exacta la data del viatge de Stendhal a Espanya, viatge que es reduí a una curta estada a Barcelona. [...]
El seu diari, tan útil quan es tracta de conèixer les seves peripècies i opinions durant els primers anys del segle XIX, guarda silenci sobre l'aventura barcelonina i, per tal d'escatir-ne la veritat, cal refiar-se dels detalls incidentals que en altres llocs dóna i, principalment, del que diu en les Mémoires d'un touriste , on exposa les seves experiències del viatge a Barcelona, i particularment les seves opinions sobre Espanya en general i els catalans i Catalunya en particular. [...]
El viatge és datat, en el llibre, de mitjans de setembre de l'any 1837, és a dir, de l'any anterior a aquell en què fou publicat el llibre. Robert Vigneron, en l'estudi esmentat ( Stendhal en Espagne ) prova que aquest viatge s'inicià el dia 8 de setembre de l'any 1829. És a dir, que encara que la data i el mes corresponen als de les Mémoires , el viatge s'havia efectuat realment vuit anys abans, i Henri Beyle Stendhal no féu sinó aprofitar els seus records en escriure el llibre. [...]
Barcelona, malgrat que les fortificacions no deixin veure la mar, és una ciutat simpatiquíssima per a Stendhal. Com a tots els estrangers de tots els temps, les Rambles li roben el cor, malgrat que les hagi vistes per primera vegada des de dalt d'un carro de verdures i cansadíssim d'una llarga jornada de viatge. Tan cansat arribava, que el sopar que trobà en arribant a les Cuatro Naciones esdevingué un " plaisir fort vif ". [...] Barcelona oferia a Stendhal, el gran degustador d'emocions, l'egotista, un plaer deliciós: "veure el que mai no havia vist". [...] Per això li agradà Mataró, " petite ville fort agréable ", on s'aturà a dinar i es quedà amb gana per causa de la seva incapacitat de comprensió de la cuina catalana a base d'oli. Els carlins foren una altra de les molèsties del viatge i la causa que hagués d'abandonar precipitadament Mataró.
Ramon Esquerra 1935