Llegim a l’ARA que la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana han desarticulat, en una operació conjunta, 24 supermercats de Barcelona que punxaven la llum dels fanals i tenien “bàscules de pesatge manipulades”, però que en canvi no tenien “mesures sanitàries enfront del tabaquisme”, ni tampoc “llicències” i, esclar, “explotaven persones”. Com dèiem abans: tira’n un tros al wok.
Escrivim “supermercats”, sí, però tots tenim al cap de quina mena de “supermercats” es tracta i de quina mena no es tracta. No ens hem d’imaginar el senyor BonÀrea o el senyor BonPreu punxant la llum dels fanals. Tenim al cap —jo, almenys— aquells establiments on la fruita està tan macada i masegada que entens que no hi és perquè la comprin, sinó per distreure, perquè potser et volen vendre altres coses ocultes. Establiments que posen catifa vermella als joves menors d’edat que van a comprar-se, sense cap problema, els elements del botellot cada dijous a les tres de la matinada. A saber: una ampolla d’escumós Úlcera Non Plus Ultra (de dos euros), una ampolla de vodka Difosfuro de Tricinc (a sis i mig) i llimonada La Pájara (sis llaunes per dos euros), amb gel Manantial del Uranio descongelat i tornat a congelar, i canyes de refresc amb ADN original de Gregori Samsa.
Passejant per la ciutat veiem, cada dia, com papereries, ferreteries, merceries de tota la vida tanquen. I veiem, també, com aquells locals són substituïts, sempre, per aquests “supermercats”. Et preguntes: “Com s’ho fan? Com pot ser que resisteixin ells i els altres no?” La resposta la tenim avui. Ells sí que han entès del tot el concepte “emprenedoria”.
Ai, que no tinc llimes! Baixo un moment al...
