Ells també es pixen
Ahir vaig descobrir que també existeixen bolquers i compreses per a homes madurets que tenen pèrdues d’orina lleus. Però alerta: no en diuen així. Quan és per a homes en diuen escut protector. Sona millor, perquè té connotacions bèl·liques: un escut per salvaguardar la poderosa llança que tenen entre les cames. Ho vaig veure en un anunci d’aquests que salten automàticament abans de veure un vídeo d’una notícia a internet. No només hi ha Tena Lady. També hi ha Tena Men. A la tele potser encara trigarem a veure’l. Llàstima perquè no té pèrdua (valgui la redundància). El trobareu a YouTube.
El protagonista és un home amb accent britànic i actitud fatxenda. Alt i prim, cabell cendrós i bigoti groguenc. Té la pinta del típic client de l’Hotel Fawlty amb qui es barallaria en Basil. Però el que crida l’atenció és el contrast de missatge entre els anuncis de compreses per a dones i per a homes. En els espots dirigits a dones, elles estan tristes i insegures, no gosen emprovar-se un vestit en una botiga o s’avergonyeixen en passar per davant d’un home. Es recorda la mala olor de l’orina i els neutralitzadors que hi afegeixen per a la seva tranquil·litat. Aquest anunci de Tena Men, en canvi, està carregat de sentit de l’humor i prepotència testosterònica. L’home d’elegància britànica diu mirant a càmera. “¿Sabes lo que necesitas en la vida? Concentración. No dejes que nada te distraiga”. I el personatge surt jugant a golf desafiant uns terribles llampecs que destrossen el green. També duu a terme una difícil operació en un quiròfan mentre una banda de música toca al seu costat. Fins i tot el veiem omplint dues pissarres de càlculs matemàtics molt complexos mentre una bola d’enderrocar edificis esbotza la paret de l’aula. També construeix un altíssim castell de cartes mentre un monstre fastigós esmicola els vidres de la finestra d’un luxós gratacels. L’home mai es distreu, mai falla. I al final acaba dient tot fatxenda: “Así que no te distraigas por tonterías. ¡Y mucho menos por unas gotas de orina en tus calzoncillos!” Per a les dones, les pèrdues de pipí són un melodrama que enfonsa la seva autoestima. Per als homes, arribar a casa amb els calçotets pixats és una tonteria que no pot interferir en la seva portentosa capacitat intel·lectual. I al final ens ensenyen la compresa, perdó, l’escut protector (una mena de conquilla), mentre al darrere un Meneken Pis deixa anar un potent raig d’orina.
El masclisme, sobretot el publicitari, té el prodigiós mèrit de donar valor a situacions impensables: que pixar-se a sobre sigui motiu d’orgull.
