Taula per a dos a Barcelona
Xavier Trias s’ha anotat un punt intel·ligent convidant a dinar l’alcaldessa Ada Colau. La política ha arribat a un nivell tan alt d’agressivitat que ha estat notícia literalment, és a dir, ha estat una cosa nova, aquesta escena de dos adversaris polítics compartint l’estona del dinar. La imatge de fair play pocs mesos abans de tornar-se a enfrontar a les urnes, i amb l’històric que acumulen tots dos a les motxilles, és més disruptiva i sorprenent que un cop de puny. És la humanització de l’adversari. I una mica allò de “fins fa no gaire temps, a Barcelona les coses es feien així”. Per això ha tingut tant d'èxit als mitjans.
Però, per descomptat, la principal habilitat de Trias és haver capit que Colau acceptaria la invitació, perquè a l’alcaldessa també li anava bé suggerir, amb aquesta imatge discreta, que les eleccions a Barcelona quedaven reduïdes a un assumpte binari de models de ciutat. En aquesta taula, diu la foto, només hi seuen dos, com si Collboni i Maragall no comptessin per a la gran final.
En canvi, Pere Aragonès no tindrà aquest problema la setmana que ve, quan es reuneixin a Barcelona Emmanuel Macron i Pedro Sánchez. A la taula dels grans només hi seuen els estats.
És normal que Aragonès saludi el president de la República Francesa quan ve a la capital del país, però la Generalitat hauria d’aconseguir que la presència del president de Catalunya no servís només als propòsits propagandístics de Sánchez. Serà difícil, perquè l’elecció de Barcelona per a la cimera hispano-francesa és propagandística, precisament, i no té res a veure amb cocapitalitats ni veïnatges, sinó amb la fal·lera de la Moncloa de proclamar urbi et orbi la fi del Procés. O que ho sembli davant les càmeres.
