El convidat de dijous a El hormiguero era David Hasselhoff, l'actor que fa anys conduïa el cotxe fantàstic. Va entrar a plató amb un esportiu similar al de la sèrie i la feina va ser seva per sortir-ne. Hasselhoff està de promoció d'una pel·lícula que no passarà a la història del cinema. Ens en van mostrar una escena en què ell, amb una colla d'adolescents, es dedica a llançar floretes a dones guapes. Són frases grolleres, més porques que no pas seductores. Com que a Pablo Motos aquesta mena d'humor li agrada, va decidir millorar la seqüència i superar la qualitat dels elogis. Li van passar un petit guió i l'actor anava escridassant unes pobres models a qui va tocar el galdós paper de remenar el cul davant de Hasselhoff.

Tot plegat feia molta pena, en aquest xou que han etiquetat amb la surrealista categoria d'"humor familiar". L'actor, amb el somriure permanent que et deixa la cirurgia estètica quan ja fa els arranjaments terminals, s'esgargamellava cridant: "¡Si te lo quieres pasar bomba, aquí tienes mi zambomba!" o "¡Te puedo mirar de cerca, te puedo mirar de lejos, pero ese par de melones son de Villaconejos!". No és que el programa jugués a fotre's del personatge, sinó que remaven tots en la mateixa direcció. L'humor troglodític amb un actor internacional s'estila molt en aquest programa. Li expliquen que es tracta d'una tradició "molt espanyola". És la manera de perpetuar el mascle ibèric, d'assegurar-ne el model.

Mentrestant, a Catalunya, el Govern deixa la televisió pública amb la pell i l'os oblidant que és a través d'aquest mitjà que es cohesiona un país. Afeblir l'eina vertebradora de la cultura i els referents que ens són propis significa perdre també un model d'excel·lència, de principis i de rigor. Que TV3 perdi el lideratge implica diluir-nos mediàticament enmig d'un panorama televisiu galdós que només té en compte la qüestió identitària per espolsar la caspa.