El Tinder halal

Com que hi va haver alerta i avui teletreballava, la guionista d’humor ha vist a la tele que el nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, serà el primer musulmà que governi la ciutat. Es mira les lletres, grogues, amb rivets vermells, tan de Pulp Fiction, que han servit per fer conèixer el seu nom a la campanya. Ara, al programa de la Melero diuen que va conèixer la seva dona, una artista plàstica amb serrell recte, al "Tinder halal".

Tinder halal. Se serveix un cafè amb una goteta de llet mentre hi pensa. No sabia que hi hagués un Tinder per a musulmans i no sabia que es digués halal. Ostres. Xarrupa i riu, pensant en l’acudit, però sap que no el pot fer. Tinder halal, ben pensat. Tens dret a la promiscuïtat, dintre d’un ordre. Es passa la mà pel front i s’asseu a l’ordinador. No, no. No quedaria bé l’acudit que té a dins i que hauria de treure, perquè ja se sap que “cosa dolenta, fora del ventre”. No el pot fer, però... I si el fa?

S’aixeca i se’n va a l’armariet que li fa de rebost. Hi ha una bossa de patates fregides encetada, tapada amb una agulla d’estendre, i una llauna d’olives. A la nevera hi té un ancestral per encetar. Són les 12, hora del vermut. Aboca el cafè a la pica. Treu la xapa de l’ampolla i se’n serveix una copa. Pessiga una patata de la bossa. Es duu una oliva a la boca i xucla per, primer de tot, menjar-se el farcit.

Respira. Torna a seure a l’ordinador. Ara ha d’escriure, de la manera més elegant possible, que al Tinder cristià, hom, quan té relacions sexuals, fa servir aquesta expressió: "Et posaré mirant a Cuenca". I que al Tinder halal, amb el mateix propòsit, caldria dir: "Et posaré mirant a la Meca". Avorta un rotet i es posa a riure, feliç.