Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a La Revista (16-V-1918), publicació quinzenal que potenciava talents literaris emergents. La Fundació Josep Pla dedica avui al vespre (19 h) una sessió en format virtual del Club de Lectura Clàssics Catalans a El retorn (1934) de la poeta i traductora Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958).
[...]
Tinc damunt la meva taula de treball un pulcre manuscrit, unes fulles de paper on reposen en lletra impecable una infinita corrua d’alexandrins escrits de dos en dos com discretes parelles d’enamorats. Són les Geòrgiques cristianes traduïdes al català! En la nostra llengua Francis Jammes només pot tenir traductora: només pot fer-lo viure entre nosaltres una ànima femenina, i aquesta ànima només pot dir-se un nom: Maria Antònia Salvà. Quina feina d’amor i de dolor és aquesta de traduir un poeta! Quin bell renunciament, quina fina i oculta submissió, quina comunitat espiritual única és aquesta del traductor amb el traduït! Quan un poeta emprèn la brega gloriosa de traduir la gran obra d’un altre poeta, aquesta obra és aleshores part integral de la seva vida, viu amb ella tant si vetlla com si somnia, en tots els moments, i és penetrat d’una febre sagrada, com si portés a cap una divina gestació. Poques són les ànimes destinades a tan alta labor! Pocs, ben pocs se’n surten d’aquesta feina tan fina i tan complexa de la traducció poètica. Jo recordo la joia tranquil·la que em produí la traducció que Maria Antònia Salvà havia fet de les Illes d’or [el 1910 havia publicat aquesta versió de l’obra de Frederic Mistral]. Aquella traducció era un miracle, no semblava pas feta per persona humana sinó per un cor d’àngels; quina deliciosa frescor de l’original hi havia en cada poema! El treball de Maria Antònia anà prosseguint pacient i ocult, cada vegada amb més amor per la obra mistraliana, fins que deixà llesta la traducció de Mireia [el 1917 havia publicat aquesta versió de l’obra de Mistral del 1859]. Aquesta traducció és per a mi una de les més belles gestes de la nostra poesia. Mireia sortia de les mans de Maria Antònia tan pura i tan salvatge com en el poema provençal. I ara són les Geòrgiques cristianes, la nova joia que ofereix la Piadosa Mallorquina a tots els esperits sensibles que estimen la glòria de Catalunya. Jo no sabria fer millor elogi d’aquesta traducció, que dir solament: aquesta traducció per a mi és una traducció perfecta : porta generosament dintre seu totes les belles qualitats que per a mi ha de portar una traducció poètica. Maria Antònia, germana de Frederic Mistral, germana de Francis Jammes, germana de Giovanni Pascoli [havia traduït poemes d’aquest autor], germana petita i amorosa, ofereix als tres poetes els seus bons rubiols i els seus dolços crispells de Mallorca, a canvi dels ametllons de seda, dels grans paners de cirera i dels sinfullotti de ploma rosada que canten en les tristes gàbies ran de les finestres bolonyeses. I en la sacra constel·lació dels esperits, l’estrelleta de Maria Antònia, llueix molt viva, molt viva al costat de les tres estrelles, d’aquests poetes que han cantat el treball dels camps, la meravella dels arbres verds, l’alegria dels animals del bon Déu, i el cor de les donzelles enamorades.
