Últimament he conegut diversos casos propers de persones atrapades en una espiral de deute per culpa de les targetes de crèdit o els crèdits ràpids al consum. És una cosa que va passant a poc a poc. Un dia compres un mòbil. Un altre, finances un electrodomèstic. Després arriba el viatge que semblava inofensiu.
I de sobte ja no pots retornar el principal. Només pots anar pagant interessos. Mes rere mes, quota rere quota. El deute queda fix. La quantitat prestada, gairebé intacta. I tu, atrapat.
El més greu no és que això passi, sinó que continua passant cada dia. Amb gent de tota mena. No parlo de persones sense formació, sinó de treballadors, estudiants, autònoms, fins i tot professionals amb estudis superiors. Tots hi podem caure. Perquè el crèdit al consum és cada vegada més fàcil, més instantani, més automàtic. A vegades n’hi ha prou amb un clic.
I esclar, ningú no t’explica que un interès del 9% no és tan innocent. Que si hi sumes comissions i despeses t’estan cobrant el 12%. El 15%. El 20%. I tu continues pagant. Fins que un dia descobreixes que ja has abonat més interessos que la quantitat que vas demanar. Literalment.
Per sort, els jutges ja han començat a reaccionar. Diverses sentències han posat límits a aquests abusos. Han delimitat quin tipus d’interès pot considerar-se usura. I que el cobrament d’interessos no pot perllongar-se eternament, ni superar certs llindars respecte a l’import prestat. Els consumidors tenen dret a no pagar si hi ha hagut aprofitament indegut.
Però, així i tot, això no s’ha aturat. Els anuncis de crèdit ràpid es veuen a les xarxes, a les aplicacions, a qualsevol web. I el deute silenciós s’estén.
Crec que hauríem de parlar-ne més a casa, amb els nostres fills, amb els amics. I insisteixo des de fa temps en una cosa que considero bàsica: l’educació financera hauria de formar part del currículum escolar. Igual que ensenyem educació viària. Igual que parlem d’educació sexual. Per què no parlem de crèdits, d’assegurances, d’estalvi, d’hipoteques?
Els joves han de saber, tots hem de saber, què implica contractar una targeta. Com protegir-se d’un sobreendeutament. Com es calculen els tipus d’interès. Com funciona realment un deute. Què cobreix una assegurança. Tant és si estudiaran medicina, art o enginyeria. Això forma part del seu futur. Part de la seva vida adulta.
I com més aviat ho entenguin, millor.
Perquè evitar un sobreendeutament no és només una qüestió de sentit comú. També és una qüestió de formació. I, sobretot, de prevenció.
